La corrupció segons Garicano
Segons el poeta Maragall, “dolçament fosc és el parlar dels portuguesos prop l'Atlàntic” i per extensió, naturalment, també el gallec. El que passa, però, és que, quan el qui parla és el cap de govern Rajoy, l'obscuritat ja no és tan suau i sovint no resulta fàcilment intel·ligible. Ara mateix, per exemple, recorda aquell predicador que citava el vivo sin vivir en mi y tan alta vida espero, que muero porque no muero de Santa Teresa de Jesús amb una percussió tan detonant que un dels feligresos es va pensar que des de la trona li plantejaven una endevinalla i va respondre “la gallina” pensant que l'havia encertat. Doncs bé, a mi em passa quelcom de semblant quan sento el primer ministre del govern central explicant el trànsit de la depressió a la recessió, a la crisi i a la repercussió en termes de missatge de la medalla de l'amor que diu amb lacònica eloqüència: “t'estimo més que no pas ahir, però menys del que t'estimaré demà”. I el que no es consola amb aquella llumeta que s'albira al final del túnel de la crisi en forma de “L” i de no possible rebot “V”, és perquè no vol. Al capdavall només som l'últim país de la classificació dels països industrialitzats pel que fa al flagell de l'atur. Per sota de Grècia (!), d'Irlanda, on als diaris es troben ofertes de treball per a universitaris que vulguin feina de taxistes, o Malta, on la majoria de metges, igual que a Romania, ja han emigrat. I a mi, francament, no m'agrada que em diguin allò del confessor de l'àvia, que li deia “Sra. Rosita, sigui feliç, que demà ja serà al cel amb Déu Nostre Senyor” i ella contestava “ai, senyor rector, com a casa no hi ha res”. Doncs, bé, a mi que l'atur dels joves sigui del 50% i el general del 26% amb la reducció d'unes dècimes em sembla tan indiferent, Sr. De Guindos, que com deia l'altre, pensant que hi posava més èmfasi, m'és “inversemblant”.
És per això que ja no m'interessen les dues o tres grues que s'han afegit a la de la Sagrada Família com a indici de reactivació, sinó les anàlisis com la del professor Garicano de la London School of Economics, que diu al seu llibre sobre Espanya que el país corre perill d'argentinitzar-se principalment per culpa d'una corrupció generalitzada i una total impunitat dels delinqüents que actuen des del poder polític sense una justícia. En tot cas, voldria pensar que Garicano forma part de l'equip de neteja perquè s'ha incorporat al consell de Liberbank, que agrupa caixes com la de Castilla-La Mancha, on alguns directius han cobrat l'ERE i des de llavors l'atur i, a més a més, la nova retribució del banc que els ha tornat a contractar. Per cert, un dels consellers és López de Hierro, el marit de la presidenta autonòmica i secretària del PP, Sra. Cospedal. Tanmateix el ministre De Guindos diu que d'ençà del rescat estatal per valor de 124 milions d'euros del FROB tot és legal i s'ha millorat la governança. Si ho diu ell que presidia Lehman Brothers quan va fer fallida potser les aparences enganyen.
Un altre episodi digne d'esment és el de la Comunitat de Madrid, amb Ignacio González de vicepresident amb vuit parents de primer grau col·locats en alts càrrecs administratius, va regalar a Martinsa 200 milions d'euros en permisos suplementaris d'edificabilitat i de locals comercials sobrevinguts, en una operació que s'atribueix al cas Gürtel a favor d'aquell doblement breu president del Reial Madrid, Fernando Martín. Total, només van ser 1.151 pisos més dels aprovats al pla d'urbanisme d'Arganda del Rey. Les empreses que van cobrar i pagar les comissions (Golden Chain i Waldorf Overseas) són domiciliades a Panamà i assessorades pel bufet Mossak Fonseca especialista en blanquejos. El que no queda clar si quadra és que les caixes de Fainé i de Blesa van concedir uns crèdits de 1.000 milions d'euros cadascuna (dos anys d'obra social) pocs dies abans de la fallida perfectament previsible de Martinsa-Fadesa. Coses!
