LA GALERIA
La dimissió, gran tema
Tot el que succeeix
a Catalunya
s'ho miren
amb lupa, però allunyant-la
de l'objecte perquè es vegi més gros
del que és
La notícia que més destacava ahir a tots els diaris, tant els que es publiquen a Madrid com a Barcelona, era la dimissió del president del FC Barcelona, Sandro Rosell, arran de les incògnites sorgides pels milions d'euros de més o de menys que va costar el fitxatge del jugador brasiler Neymar, i que va ser el motiu d'una querella presentada per un soci –propietari– del club, que es va sentir enganyat per la junta directiva a l'hora de fer pública la xifra del, diguem-ne, contracte, oficialment 57 milions d'euros, quan, sembla, la xifra real es va elevar fins als 95. La premsa madrilenya, com he assenyalat un pèl més amunt, ha tractat el tema, igual que la d'aquí casa, però amb una notable diferència: ha donat a l'assumpte una importància gairebé transcendental, com si, en lloc de la dimissió del president d'un club de futbol, s'hagués tractat d'un cataclisme tel·lúric. Abc i La Razón hi dedicaven la portada, un article d'opinió i sis pàgines cadascun. El Mundo, la portada, l'editorial més destacat i quatre pàgines. En l'editorial en qüestió, el rotatiu es vantava d'haver aixecat la llebre, un dia abans, amb l'exclusiva sobre les investigacions de l'Audiencia Nacional i la interlocutòria del jutge Ruz en què considera “versemblant” que s'hagi comès un delicte d'apropiació indeguda, als quals El Mundo, i cap altre diari, va tenir accés (com es té accés a un sumari que s'acaba d'obrir?).
Em pregunto si aquesta notícia hauria tingut un ressò tan desmesurat si no ens trobéssim en la voràgine sobiranista en què ens trobem immersos. Perquè, és clar, la premsa de Madrid no s'ha pogut estar de relacionar-la amb el FC Barcelona, i el senyor Rosell. Així Abc, en un article titulat Nacionalismo de palco, recordava que el juny de l'any passat el Camp Nou va acollir un “Concierto para la libertad ” tot assenyalant: “Sucesor del Laporta independentista, Rosell ha entregado el club al soberanismo”, i que “Abrió el Camp Nou para que pasara la Via Catalana, y la senyera es ahora el segundo uniforme”. També La Razón oferia el seu granet de sorra apuntant: “Puso al club al servicio del independentismo de Mas.” Ja he manifestat alguna altra vegada que, d'un temps ençà, tot el que succeeix a Catalunya s'ho mirem amb lupa, però allunyant-la de l'objecte perquè es vegi més gros del que realment és. I aquesta imatge distorsionada és la que difonen i comenten.
