Gràcies per la campanya

Més d'una i de dues vegades he posat en qüestió aquesta reacció de respondre a cada insult o cada atac que ve d'Espanya donant-los les gràcies perquè el que aconseguien no era res més que fer créixer el nombre d'independentistes. Que si aquest acaba de fer deu mil nous independentistes, que si l'altre n'ha convertit cinc mil més, i així anar sumant. Entre altres coses, ho he qüestionat perquè, si fos realment així i els comptes que hem anat fent fossin més o menys exactes, a aquestes altures ja hi hauria més independentistes que catalans.

Ara bé, després d'aquest cap de setmana en què el Partit Popular ha portat les seves principals estrelles a Catalunya en això que n'han dit convenció, m'haig de sumar a aquest corrent que sovint he qüestionat. Amb l'arrencada d'Alícia Sánchez-Camacho comparant no ja els independentistes, sinó els catalans en general (ella ho és en especial) amb ETA, amb la bel·ligerància dialèctica de Dolores de Cospedal dient-nos que anem separant a cops de matxet, la manipulació de la realitat de Núñez Feijóo apuntant a Mas com a inventor de tot sobre la base de res, amb Montoro amagant les balances fiscals per anunciar que les reinventarà amb un criteri a l'espanyola, amb Jorge Moragas comparant Catalunya amb un “país de hòbbits” (que desconec si és una cosa bona o dolenta, ho reconec) i amb el gran “no” de Rajoy perquè ens estima molt, amb tot això i molt més, aquesta vegada sí que estic convençut que el PP ha vingut a Catalunya d'una manera organitzada a fer nous independentistes o a reforçar més els que ja ho som.

Però més enllà d'aquest diguem-ne joc dialèctic, una altra cosa sembla que va quedant clara. Al mateix temps que Rajoy i els seus (incloent-hi Pérez Rubalcaba, és clar) van negant el permís per fer un referèndum, el que estan fent és una claríssima campanya pel no (que també ho és pel sí, gràcies!). O sigui, admetent que en un moment o altre i d'alguna manera o altra, es farà el referèndum. Saben que serà així, i Rajoy l'únic que vol és no ser ell qui davant dels espanyols hi hagi donat permís de manera dialogada i negociada. Saben que algun dia els hi obligaran, com els han obligat a prendre les mesures econòmiques dels últims temps. I podran adduir que els hi han obligat. Per això ja van fent campanya pel no. I pel sí (gràcies!).