Herois

La literatura del segle XX ha estat una llarga depuració de la figura de l'heroi. L'home del carrer ha anat guanyant terreny i s'ha situat al centre de les grans novel·les del segle passat. De Joyce a Pla, de Musil a Monzó, o de Hemingway a Serés, sembla que ja no hi ha personatges creïbles ni operacions literàries que valguin la pena si no tenen com a protagonista un home corrent que transita per les enigmàtiques rutines de la vida diària. El professor Xavier Pla parlava d'aquestes coses l'altre dia a propòsit de la novel·la El carrer estret, de Josep Pla. Res de més aparentment avorrit que la vida quotidiana en un carreró de poble als anys quaranta, però potser l'únic tema possible per als escriptors que –amb tècniques narratives diverses– volen anar al fons d'allò que en diuen la matèria humana. De fa temps, l'home que va a Ikea i passa el cap de setmana intentant descodificar l'alta literatura que s'amaga en els manuals d'instruccions que ha confegit la ment quadrada d'algun suec és un tema perfectament novel·lesc. De fa temps, els grans herois romàntics amb inclinacions suïcides han estat substituïts per maridets que mostren el seu soterrat romanticisme acompanyant la senyora a mirar aparadors cada diumenge a la tarda. L'èpica de la vida diària s'ha imposat sobre els relats d‘herois sublims i batalles històriques. Potser per això patim aquesta epidèmia descontrolada de donar per fet, a còpia de Twitter o Facebook, que qualsevol coseta que fem o pensem ha de ser d'interès general. Per no parlar de la caricatura extrema del Gran Hermano i altres productes televisius d'aquesta índole. Agradi més o menys, això és el que hi ha i fa angúnia pensar que ens hi hem de conformar. El problema, recordava Xavier Pla, ja el va assenyalar Josep Pla en una entrevista radiofònica (prèvia a la famosa de TVE) que li feia Soler Serrano als anys cinquanta: “Señor Pla, parece que usted sigue escribiendo sobre la vida cotidiana.” La resposta de Pla: “Ah!, pero es que hay otra?”.