Opinió

Homo Sapiens

Un viatge molt actual al passat

  • El Palau Blaugrana PLE DE GOM A GOM EL 22 DE JUNY DEL 1976 ARXIU.
  • VÍDEO: El míting de la llibertat
El poble de Catalunya és conscient que avui camina cap a la llibertat”, va dir Maria Aurèlia Capmany aquell dia calorós del juny de 1976

n la Presència de la setmana passada, el company Pau Lanao ens va traslladar durant una estona al 22 de juny del 1976, quan els socialistes catalans van celebrar un emotiu i multitudinari míting en un Palau Blaugrana ple de gom a gom i on feia molta calor. Unes sensacions que es copsen perfectament en la pel·lícula El míting de la llibertat , rodada pel director de cinema i productor Josep Maria Forn, i que ara es pot recuperar en tres parts. És un viatge en el temps –Franco feia just vuit mesos que era mort– que val molt la pena de fer. I no només per veure –i comparar– on eren i on són, què deien i què diuen els socialistes catalans, sinó per recuperar què afirmaven i com pensaven, durant aquell nou despertar a la democràcia, figures polítiques d'alt nivell com Maria Aurèlia Capmany, el pare Jordi Llimona, Josep Andreu Abelló, Alexandre Cirici Pellicer, Joan Colomines o el mateix Joan Raventós. Pensaments i posicions polítiques de fa gairebé quaranta anys, però que en la majoria dels casos, són de molta actualitat. Més ara que algunes de les paraules més repetides en aquella trobada política, com llibertat, poble i Catalunya, recobren de nou, si cap, el seu ple sentit.

Una de les intervencions que voldríem recordar és la que hi va fer la desapareguda escriptora i exregidora a Barcelona Maria Aurèlia Capmany, que va parlar al míting com a representant del món cultural. Capmany, energia pura, hi va dir: “El poble de Catalunya és conscient que avui camina cap a la llibertat. I nosaltres, els que hem lluitat perquè no ens arrabassessin la nostra cultura i la nostra llengua, hem de ser presents aquí en aquest moment perquè la cultura és política [...] Però si això és cert per a totes les cultures civilitzades del món, com no ha de ser per a la nostra, condemnada com a reu de guerra i perseguida l'any 1939! I us diré ara, en les paraules d'un gran poeta nostre: «De vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai ha de morir tot un poble per un home sol».” Doncs, això.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia