“No hi ha dones al món com les de Llagostera”

Cada primer diumenge d'octubre, enguany farà quinze anys, un grup de persones de diferents poblacions surten de bon matí de Llagostera per, travessant a peu les Gavarres per indrets tant emblemàtics com el coll del Matxo Mort o el pont de les Dobles, arribar a la Bisbal. Es tracta del Memorial Isabel Vilà, que homenatja la considerada primera sindicalista de les comarques gironines. El polític i activista Francesc Ferrer Gironès (Girona, 1935 -2006) va ser qui va promoure la caminada i la Montserrat Pumarola, amb la col·laboració de diferents entitats, ha continuat la iniciativa. Ferrer va redescobrir una figura història amb el llibre Isabel Vilà i Pujol. La primera sindicalista catalana, editat per l'Ajuntament de Llagostera el 1996 i que va ampliar el 2005, amb una obra publicada per Viena. El mateix any, Toni Strubell publicava a El Gall Isabel cinc hores, l'embrió de l'obra teatral Isavel, que aquest cap de setmana s'ha representat al Teatre Municipal de Girona, i que es podrà veure a Palafrugell el 8 de febrer. Més endavant continuarà la gira per Terrassa, Sabadell i Barcelona. Isabel Vilà (Calonge, 1843 - Sabadell, 1886) era filla de taper i es va traslladar a Llagostera a buscar feina. En aquest poble va treballar en la creació de la secció de paletes i la de tapers de la Primera Internacional (AIT) i el 6 d'octubre de 1869 va participar en la revolta del Foc de la Bisbal, al costat del diputat federal Pere Caimó. Aquests fets, amb l'aprofundiment en la seva biografia, són la base del musical Isavel, que han promogut, musicat i dirigit Toni Strubell, Antoni Mas i Kim Planella, amb les joves actrius llagosterenques Iris Vilà i Marta Prieto encapçalant una àmplia companyia d'actors. L'obra ajudarà a consolidar la recuperació de Francesc Ferrer d'aquesta gran dona del segle XIX que va inspirar una cançó popular que cada primer diumenge d'octubre canten els participants en la caminada, al mas del Rocatal després d'esmorzar, sota la direcció d'Antoni Mas a l'acordió: “No hi ha dones al món / com les de Llagostera, / que pels republicans / varen portar bandera. / No hi ha dones al món / com la Isabel “cinc hores”, / que pels republicans / va caminar vuit hores. / Oidà, oidà! / Com la Isabel no n'hi ha.”