Les ciutats de Carner

S'acaben de complir cent anys de l'aparició de les Auques i ventalls de Josep Carner, un recull de trenta-quatre poemes que ha esdevingut, amb el temps, una de les obres més significatives de l'autor. El llibre, que és un retrat de la Barcelona del moment contemplada com “una ciutat en trasmudança”, està lligat també, des del començament, i per desig personal del poeta, a una altra ciutat catalana. El 17 de desembre de 1913, un mes abans de la seva sortida al carrer, Carner en va fer la presentació i la lectura a la sala gironina Athenea, creada per Xavier Montsalvatge i Rafael Masó. Va dir que havia fet “un viatge exprés a la ciutat famosa, espill de catalanitat, per llegir aquests rims”, i va llegir, a més, una descripció lírica i irònica de Girona que, incorporada al pròleg del volum, és un dels millors textos literaris que s'han escrit mai sobre la ciutat.

He explicat en algun altre lloc que fa anys, furgant en la frondosa biblioteca dels avantpassats, vaig trobar-hi un dels tres-cents exemplars de les Auques, cordialment dedicat a Santiago Masó. I a dintre, ben plegades pel mig, dues quartilles esgrogueïdes amb el text autògraf d'aquella descripció gironina, que Carner devia regalar al meu oncle juntament amb el llibre. En ella hi deia que, si s'hagués de bastir una ciutat per llegir-hi les Auques, en crearia una “colrada de caràcter i voltada de gràcies” i li posaria “un nom que rimés amb Barcelona i que fos curt; un nom així com Girona”.

En el gest deferent de Carner s'hi endevina l'ideal noucentista de la Catalunya-ciutat, amb el paper decisiu que es volia atorgar a les poblacions intermèdies en el projecte de vertebració cultural i cívica del país. La Mancomunitat va provar de fer realitat aquell somni, però les dictadures de 1923 i de 1939 tornarien a imposar amb mà de ferro el domini de las provincias. Un domini que avui, contra totes les evidències, alguns i algunes s'entesten a potenciar i perpetuar.