MAT de Farners (2)

En el títol de Les mil i una nits el que de debò compta és la unitat que ultrapassa el miler: ens ve a dir que la fantasia s'allargarà ad infinitum. Si et dicten una pena de deu anys i un dia, amoïna't pel dia: és la constatació que per molt que t'hi facis, mai t'aplicaran el correctiu en el grau inferior de l'escala... La consulta popular sobre la MAT que es va celebrar diumenge ha deixat un resultat de participació que també es projecta cap endavant: 6.001. Si sis mil paperetes ens parlen de l'altíssim grau d'implicació ciutadana a tres poblacions que demogràficament no pinten gens, aquest ciutadà que va encetar el següent miler ens adverteix que això no s'ha acabat, que a mesura que es vagi gratant, els sis mil seran set mil, i després vuit, i nou... De vegades el columnista no pot explicar-ho tot senzillament perquè qui l'informa, malgrat conèixer perfectament els fets, no els pot demostrar. I doncs què fem, muts i a la gàbia? O apuntem el tema, que vol dir precisament això, fer que la punta surti? Si l'apunt és fals, el pes de la veritat restant ja farà que el bloc de gel no surti mai a la superfície. Si és cert i consistent, tranquils, que una flama sempre va cap amunt. Ara l'espurna ja ha saltat. Comença a haver-hi molts indicis, i molt versemblants, que en aquest afer del canvi de projecte del traçat de la MAT hi ha hagut una immensa presa de pèl a la col·lectivitat, un joc de cacics que hauria d'encendre tot el país, no solament els municipis afectats. Es parla sotto voce que els enginyers del projecte haurien reconegut que van forçar un canvi de traçat d'última hora per pressions alienes al seu treball. Que si bé van trobar una escapatòria amb cara i ulls, el factor desencadenant va ser un favor particular. Potser (i per ara haurem de mantenir l'adverbi) algun “servidor públic” molt influent va practicar allò del not in my backyard, és a dir: no, si m'ha de passar pel pati del darrere de casa.

Però, ja veus com són les coses, ara ens trobem que el ciutadà sis mil u també comença a influir i diu que i ca, que ell tampoc, si la línia d'alta tensió ha de passar trepitjant-li la dignitat democràtica i, a sobre, deixant-lo amb cara de babau. I és que, per raonables que siguin, hi ha explicacions que sonen com... un conte de les mil i una nits.