Sí, ara és l'hora

Ahir es va presentar en societat la iniciativa Ara És l'Hora, una plataforma que pretén reformar els horaris de funcionament de la societat per fer-los més racionals. El que busca és que Catalunya funcioni d'una manera més europea, és a dir, concentrant l'activitat de 9 del matí a 5 de la tarda. El que passi abans i després d'aquesta franja és el temps que hauríem de dedicar a nosaltres mateixos, a les nostres famílies i, en cas dels pares, a estar amb els fills per –entre altres coses– ajudar-los amb els deures de l'escola. Treballar menys i millor, és a dir, reduir les hores però augmentar la productivitat. Ara És l'Hora apunta que l'any 2011 a Alemanya cada treballador va fer 277 hores menys que un treballador d'aquí. Per això cal reduir l'estona que dediquem al dinar. També resulta indispensable que les administracions remin a favor d'aquest objectiu. La plataforma recorda que l'actual repartiment horari és herència del desarrollismo franquista i que ara no té sentit. La proposta és sensata, no és cap brindis al sol i sobretot té un sentit crític (per exemple, recorda que algunes fórmules de flexibilització de l'horari laboral poden ser utilitzades per precaritzar el lloc de treball i alerta que no es caigui en aquest parany). I assegura que el procés que viu Catalunya pot suposar un bon moment per introduir aquests canvis. Fins i tot es planteja si en cas de nou estat s'hauria d'assumir el fus horari del meridià de Greenwich (una hora menys que ara, com Londres). L'impulsor d'Ara És l'Hora és Fabián Mohedano, que ara fa uns dies va ser sancionat pel seu partit (el PSC) per haver assistit a un acte d'ERC sobre el dret a decidir. Mohedano, que sí que deu pensar que el progrés nacional i el progrés social van agafats de la mà, fins i tot s'ha arribat a imaginar que un estat independent tingui una nova hora oficial. Una mostra més que, a vegades, no es tracta de ser independentistes, unionistes o federalistes sinó simplement de tenir bones idees.