Les pistoles

Al final, l'Alícia ha tret l'argument de les pistoles. Ha deixat de banda les frases paternalistes, les metàfores gastades, les comparacions odioses i, després de tants anys de xerrameca, ha posat damunt la taula l'únic argument que realment ha tingut sempre, la raó que explica que les converses entre Barcelona i Madrid no portin mai enlloc. Ara entenc millor que l'Alícia se senti gairebé tan assetjada com els bascos amenaçats per ETA. Quan tu confies que les pistoles arribaran on no arriba el teu talent, tan se val que les pistoles siguin constitucionals, acabes donant per descomptat que tothom que no pensa com tu també en porta una. És així que l'Alícia pot comparar l'independentisme català amb el terrorisme etarra i l'endemà dir que Rajoy suspendrà l'autonomia si el govern no desconvoca el referèndum. També és així que la germana de Miguel Ángel Blanco es deixa utilitzar d'una manera tan trista i que la política espanyola ha anat perdent categoria. Algun dia algú haurà d'explicar el mal que ha fet l'article constitucional que encomana la preservació de la unitat d'Espanya a l'exèrcit. Si els polítics espanyols haguessin confiat més en la feina ben feta i menys en les seguretats adquirides gràcies a l'exèrcit ens hauríem estalviat una quantitat immensa de grisor. El PP creu que radicalitzant el seu discurs evitarà la fuga de vots cap a la ultradreta, però justament ha sigut la seva demagògia la que ha alimentat els partits que ara li fan la competència. És veritat que Rajoy podria suspendre l'autonomia i deixar fora de la llei el govern de Mas. Però i després què, Alícia? Potser acarones la idea de ser la presidenta de “tots els catalans” per designació directa de Madrid. O potser vols que sigui el PSOE el que negociï els termes de la nostra independència.