Vigilats

Mentre perseguim la utopia d'una societat millor, ens hem d'acomodar en la del present subhastats a força de convencions, argumentaris i preguntes amb resposta subvencionada pel ministre Wert. Ja el 1927, el manresà Onofre Parés escrivia L'illa del gran experiment, reportatges de l'any 2000, una novel·la de ficció en què dibuixava un escenari de llibertat ideal. Parés tria Austràlia com a illa de l'experiment, i dedica la novel·la a Esteve Morell, un emigrant vila-secà (parent de ma mare, per cert) que va arribar a ser alcalde de Melbourne, en aquella època capital de l'illa. I allà imagina aquesta nova societat, en què el grau de benestar és molt superior al de la capitalista gràcies al perfeccionament de la ciència, la tecnologia, l'art i la filosofia. El món preferible de Parés és molt més optimista que el del 1984 d'Orwell, i intueix entre altres avenços la telefonia sense fil.

De fet Orwell, contraposat al món feliç de Huxley, és clau per entendre l'autoritarisme modern, amb la vigilància omnipresent, i el control a cavall de la propaganda i la censura. Huxley criticava el culte a l'entreteniment, el sexe i la publicitat de les democràcies contemporànies. I una barreja de tot és el que tenim ara. Els governs que controlen el correu dels ciutadans i que ens atipen de banalitat. Però qui és que no espia? L'assagista Evgueni Morozov, que dilluns va ser al CCCB, alerta de les suposades bondats d'internet, on privacitat i llibertat són de nou amenaçades. Si fins els Angry Birds, aquest joc on un picot és llençat des d'una ballesta contra un porquet, nodreix d'informació els serveis d'informació d'Obama i els de la Gran Bretanya. Gràcies als mòbils, que imaginava Onofre Parés, obtenen una pila d'informació sobre nosaltres. A través de les aplicacions descarregades d'aquest joc, o de l'ús del Google Maps, o de les xarxes socials, poden saber l'edat, les webs visitades, què pensem i per on ens movem tots plegats. Cal refer la utopia, però l'haurem d'explicar a cau d'orella. Ens vigilen!