L'hora d'Exteriors
L'ofensiva diplomàtica espanyola contra Catalunya té com a guia argumental el document “Por la convivencia democrática”, títol enganyós, fals i tergiversador de la realitat com les tesis que s'hi expressen, sense cap pudor per la mentida. Es tracta d'una manipulació barroera que converteix Espanya en el paradís de la democràcia i els catalans, en una colla de fanàtics, identitaris i radicals. Ens posa als antípodes de la tradició cultural catalana de concebre el país com a terra d'acollida i defensar un projecte nacional cívic, integrador i democràtic, lluny de qualsevol plantejament etnicista i insolidari.
El fet que la maquinària diplomàtica espanyola dediqui tots els seus efectius, de forma prioritària, a combatre Catalunya i a perjudicar-ne la imatge internacional hauria de ser suficient per entendre que no podem anar a aquest combat desigual amb una sabata i una espardenya. No pot esperar per més temps la creació d'una conselleria d'Afers Exteriors que compleixi les funcions habituals d'aquesta cartera en qualsevol govern del món: defensar i promoure, en l'àmbit internacional, els drets i interessos institucionals, polítics, econòmics, socials i culturals del país. Ni més ni menys que allò que tothom fa. Un departament específic, dedicat a la projecció internacional del país, és ara més necessari que mai, no sols per la utilitat de la tasca que ha de dur a terme, sinó per a donar credibilitat al procés, dotant-nos d'un instrument d'estat com aquest, amb rang institucional i personalitat administrativa. Res no impedeix que hi hagi una conselleria d'Exteriors, allà on abans hi ha hagut ja una viceconselleria. I, en aquests moments, ens és del tot imprescindible. No hauria de comportar cap despesa significativa, ja que es tractaria d'unificar sota una sola estructura les diferents unitats de l'administració que intervenen en l'àmbit exterior, per coordinar-ne l'acció, amb una mirada comuna que en tragués el màxim profit per als fins proposats.
Cal que el president continuï els seus viatges oficials de promoció econòmica i cultural i s'entrevisti amb mandataris i premsa estrangera i que el govern signi acords i convenis amb organismes internacionals, estats, regions i districtes federals, sense desaprofitar o menystenir la més mínima oportunitat de projecció exterior. Ens és imprescindible reforçar el paper institucional i polític de les delegacions existents, recuperar la d'Amèrica del Sud (on hi ha més catalans residents després de França) i tornar als delegats la funció de representació política que ja tenien, així com consolidar les oficines d'Acc1Ó i anar-les preparant per a comeses més àmplies.
Al costat del govern, cal activar la xarxa de casals catalans i el centenar llarg de lectors de català en diferents universitats als cinc continents, cadascun en la seva missió, per neutralitzar la propaganda espanyola destructiva. Hi ha catalans influents i coneguts en força països i propers als seus cercles de poder: empresaris, esportistes, científics, professors, fills d'exiliats... Ara convé contactar-los, informar-los i fer-los aliats. La diplomàcia pública ha de funcionar al màxim, de manera que totes les entitats catalanes internacionalment reconegudes facin la seva feina allà on siguin: entitats, clubs, universitats, associacions, empreses... Hem d'organitzar els Amics de Catalunya arreu. Tots els grans noms que han rebut el premi internacional Catalonia, així com els diferents doctors honoris causa de les nostres universitats, han d'estar al corrent del procés i aconseguir que n'esdevinguin còmplices, simpatitzants i defensors des de les diferents tribunes públiques de què disposen. Són uns moments decisius i hem de passar a l'ofensiva per a no perdre el tren de la llibertat. Amb decisió, amb ambició i, ben sovint, amb la més gran de les discrecions. Ara és l'hora d'Exteriors.
