Muret

El poeta Carles Fages de Climent va pronunciar un dia una conferència enlluernadora, titulada Vila-sacra, capital del món. Es basava en la fatídica batalla de Muret, on, per a la nostra desgràcia, el rei Pere I el Catòlic, rei de Catalunya i Aragó i comte de Barcelona, es va enfrontar a les tropes de Felip II de França. Aquella batalla la vam perdre i, amb ella, la influència sobre Occitània. Era el 13 de setembre del 1213. Fages es preguntava què hauria passat si aquella batalla o bé no hagués tingut lloc o bé l'haguessin guanyat les tropes catalanes. I veia una extensió del poder català en bona part d'Europa. Com que, aleshores, hi havia rivalitat entre Figueres i Castelló d'Empúries el poeta imagina una solució salomònica: la capital estaria al bell mig de totes dues viles: Vila-sacra.

Quina meravellosa sorpresa que he tingut en llegir el darrer premi Joanot Martorell, que ha escrit l'intel·ligent Hèctor Bofill, titulada Germans de sang. Es tracta d'una ucronia en què, precisament pel fet de guanyar la batalla de Muret, una immensa confederació (Bofill ens proporciona també el mapa), la catalana, ensopega amb un problema intern: Mossàrabia, al centre de la península Ibèrica, demana la independència!

Voldria remarcar que el llibre és molt amè i enormement divertit i que, alhora, està dotat de l'erudició necessària per fer-hi una anàlisi que, tot i que inventada, no deixa de ser rigorosa. El més interessant és que la reacció en contra dels sediciosos, si la comparem amb les actituds dels espanyols respecte a Catalunya (allò dels “machetazos”, “como con ETA”, etcètera, que farien morir de vergonya qualsevol), és una fina anàlisi del tarannà de dos pobles que històricament han tingut una fortuna tan desaparellada.

És obvi que la novel·la de Bofill recorda la deliciosa de Tísner Paraules d'Opoton el vell en què els indis americans descobreixen Europa. Quina felicitat, recuperar el sentit de l'humor i la bona literatura!