TAL COM RAJA
Covardia política
Amb la nova llei local, el PP actua de manera covarda i no ataca on cal, sinó que destrueix el més feble, el municipi
En els temps que corren, aquest titular podria servir per parlar de moltes coses... Però penso que la màxima expressió de la covardia política del PP es veu en l'anomenada llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) que el Presència d'ahir desgranava punt per punt. L'estiu del 2011, el PP i el PSOE van pactar, per evitar el rescat total per part de la Unió Europea, una reforma exprés de la Constitució que consagrava el dèficit zero com a principi rector de totes les administracions de l'Estat. Però el govern del PP ha estat covard, i enlloc d'atacar on realment toca –eliminar els ministeris que tenen les matèries transferides a les comunitats autònomes, per exemple– ha disparat a la baula més feble de l'administració, els municipis. De fet, la llei no els reconeix Estat, els esbudella i prou, en l'atac més demolidor que s'ha perpetrat mai contra el poder local, aquell, recordem-ho, més proper al ciutadà i, per tant, el que primer actua en cas de crisi. Però els barons dels partits acostumen a ser líders polítics a les comunitats autònomes i no pas locals.
A més, les lleis del PP tenen una càrrega ideològica evident. Normal i legítim, per això van guanyar amb majoria absoluta. En alguns casos, ens duen al segle XIX, llei Wert, llei de l'avortament, i en altres, com aquesta, queda clara la voluntat de posar fi als serveis públics. Així, a banda de bandejar l'autonomia municipal i, de facto, intervenir els ajuntaments amb uns secretaris que tindran més poder que els alcaldes i l'obligació de fer informes per al Ministeri d'Hisenda gairebé cada dia, la llei deixa ben clar en el seu preàmbul –i alguns experts consideren que aquí pot raure part de la seva inconstitucionalitat– que s'ha de prioritzar la iniciativa privada. Això no és nou –la Sanitat a Madrid n'és el paradigma– ni exclusiu –CiU ho fa cada dia en l'externalització de serveis– però en aquesta llei es consagra a l'engròs. En el cas de Lleida, per exemple, la Diputació hauria d'assumir els serveis de tots els municipis de la demarcació excepte la capital, amb distàncies de fins a 200 quilòmetres i amb poblacions amb més de 20 nuclis agregats... Com s'ho farà? És impossible i el model d'adjudicar, per exemple, la recollida d'escombraries a una multinacional amb seu a Madrid no té cap sentit. Caldrà confiar en els recursos al TC i la independència judicial perquè demanar seny al PP és perdre el temps.
