Plutocràcia radical

Vivim en un món de moltes incerteses, en una època en què la incertesa ha esdevingut el càncer nostre de cada dia; ara bé, existeix una certesa molt clara: no sortirem mai de l'anomenada crisi estructural si no es posa fi a l'economia especulativa. I això, a hores d'ara, és completament impossible ja que qui ho comanda tot a l'ombra, la plutocràcia radical, ha esdevingut boja i pretén reforçar, en els propers anys els seu poder absolut mitjançant aquesta –destructiva– economia especulativa.

No hi ha dubte, el món del segle XXI és molt més infeliç, injust i violent que no pas el del segle XX. Malauradament, també a les comarques gironines, la política social ha mort i ha estat substituïda per una ideologia críptica que s'ho vol carregar tot. La ideologia de la plutocràcia radical, dels consells d'administració de les grans corporacions impersonals i metafísiques, ens condueix cap al precipici. De fet, el problema gros, el pessimisme convertit en realitat mortificadora, és que no hi ha cap alternativa clara a la ideologia de la plutocràcia radical. Avui en dia tot està fragmentat i desactivat. No existeix voluntat ni capacitat de canviar les coses, ni de ser racionals. Tot gira al voltant de les arbitrarietats de la plutocràcia. Un altre element al servei de la plutocràcia radical, que ho està fent tot malbé, és la globalització salvatge i descontrolada. Cal tenir molt present que la plutocràcia tercermundista és molt pitjor que la plutocràcia occidental. Avui en dia els rics xinesos i indis són els màxims responsables de l'anorreament de la classe mitjana europea. La plutocràcia tercermundista també és la responsable de la desunió europea i l'augment, en progressió geomètrica de l'euroescepticisme i el feixisme (a voltes emmascarat) al Vell Continent. Europa, en comptes de convertir-se en un espai de llibertats i justícia social, està esdevenint un “cau” de problemes socials i ètnics.

En síntesi, la plutocràcia radical, l'1 % de la població, és el que avui en dia, d'una manera encoberta, ho controla tot. El món va completament a la deriva i l'esperit de la democràcia es troba en greu perill de mort. Els desequilibris econòmics, socials, climàtics i vitals són tan greus que, al meu entendre, en menys d'una generació, la vida normal i democràtica a casa nostra serà una autèntica utopia.