L'ONU i el Vaticà
La demolidora actitud de l'ONU de responsabilitzar el Vaticà d'haver violat la Convenció Sobre els Drets del Nen no deixa marge a cap interpretació que no sigui posar de manifest l'evidència que la Santa Seu, malgrat haver reconegut l'existència d'aquesta terrible realitat, no ha fet gaire res o res per protegir els menors víctimes d'abusos sexuals per part de sacerdots, i encara ha fet menys per adoptar mesures per garantir una sanció contra els delinqüents ensotanats que campen impunes o amb dos parenostres i una avemaria
de penitència de compromís.
Em temo que l'alerta de l'ONU no farà l'efecte que ha de fer sinó que probablement obrirà l'enèsima disputa maniquea entre l'entorn del catolicisme i el club dels menjacapellans, els quals, tots plegats, víctimes dels seus prejudicis, afrontaran les evidències indiscutibles des de l'apriorisme sectari.
La pederàstia, els abusos i les atrocitats morals i sexuals que han comès alguns ministres de l'Església catòlica durant anys i panys amb la cobertura obscena de la jerarquia vaticana no poden ser tractats de manera diferent de com es tractarien aquests fets en qualsevol altre col·lectiu humà. Tant és que siguin mossens, no és pas la professió el que els converteix en delinqüents. No cal ni tan sols considerar agreujant la doble moral que plana sobre aquells que interpreten de manera literal i perversa, pervertida, aquella frase del seu fundador que ordenava deixar que els nens se li acostessin. L'ONU apunta al Vaticà perquè és qui té la jurisdicció sobre els culpables. Separant el gra de la palla, tothom, catòlic o no, hauria
de celebrar una actuació contundent del Vaticà no pas perquè els culpables hagin estat uns mals catòlics (que suposo que també ho són) sinó perquè han actuat com a males persones.
