Manteniments

Fa dies una lectora es queixava perquè la informació del web de Renfe anunciava un tren que en realitat s'havia suprimit. Segons aquesta senyora, l'empleat va venir a dir-li que ho sentia però que una altra vegada no se'n refiés, de la pàgina web, puix el manteniment no solia ser massa regular. Efectivament, al llarg dels meus anys anant amunt i avall en tren, he pogut constatar que les tasques de manteniment, tant pel que fa a Renfe com a Adif, no són precisament modèliques. En una ocasió, un interventor em va comentar que difícilment es podien desviar els combois lents per deixar pas als més ràpids perquè, en no haver-hi manteniment en els canvis d'agulla mitjançant la simple aplicació de grassa antirovell, ningú podia garantir que funcionessin correctament. També és penosa la situació de l'estació del Clot, cada cop més fosca i més tètrica per una manca de manteniment ni que sigui en la intensitat de la lluminària! Amb tot, però, l'evidència més aclaparadora d'aquesta desídia sostinguda en el temps la trobem en la flamant i novíssima estació del TAV a la ciutat de Girona. Els seus lavabos solen ser nets però, a banda dels urinaris, un dels dos únics excusats d'homes que hi ha fa més d'un any que està inutilitzat per la senzilla i estúpida raó que hi manca el llisquet de tancament de la porta! És a dir, durant més d'un any s'han netejat diàriament els lavabos (cal suposar-ho) però a ningú li ha passat pel cap avisar el personal de manteniment perquè reposi un trist pestell. Per la raó que fos, es va trencar la peça poc després de la inauguració de l'estació i encara és l'hora que algú ho arregli (la porta seguia sense la balda el dijous de la setmana passada). Aquestes disfuncions, però, solen ser consubstancials amb el tarannà del país. Per una banda, assistim a grans inauguracions de carreteres, aeroports i vies de ferrocarril esmerçant-hi grans quantitats de diner públic, però després no hi ha pressupost per fer-ne un seguiment i assegurar que allò que tant va costar de fer no es degradi i s'espatlli abans d'hora. Tallar cintes llueix i fa sortir els polítics als mitjans de comunicació, però la tasca continuada de donar servei al ciutadà mitjançant el manteniment en bon estat de conservació d'allò que és de tots sembla que no dóna vots. Però són justament els detalls d'uns jocs infantils ben cuidats, uns lavabos públics nets i endreçats, unes carreteres ben senyalitzades o uns horaris dels quals et puguis refiar, el que dóna la mesura de la seriositat d'un país.