Caiguda lliure?
Allò més greu tanmateix és que Catalunya no té competències per prendre decisions alternatives i decisives: com la reducció de l'IVA cultural
La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ho ha repetit aquests dies. Alerta, l'audiovisual català està en caiguda lliure. Televisió de Catalunya està en caiguda lliure. I el cinema català, també. La gala dels Premis Gaudí semblava donar-li la raó. No per la qualitat de les obres i professionals premiats, sinó pel context d'una celebració on la gran notícia era l'absència de TV3. La televisió nacional s'havia declarat en vaga i per tant negava el directe a una festa que justament tenia per destinatari tot el públic de Catalunya. Sort que els principals Gaudí 2014 van guardonar uns joves creadors –Neus Ballús, Pau Subirós, David Pastor i Àlex Pastor–, graduats en les aules universitàries (els tres primers a la UPF i el darrer a l'Escac), ara en plena maduresa creativa i àvids de projecció internacional. Però les reiterades apel·lacions en la gala a les responsabilitats dels governants i al context d'una TV nacional absent eren una demostració dramàtica de la deriva en què es troba tot el sector audiovisual català.
Hi ha moltes raons per al desànim en el sector. Estem cansats de sentir que no hi ha diners per a unes polítiques de promoció de la cultura i l'audiovisual. En realitat, el problema encara és més greu. La Generalitat no té en efecte diners per subvencionar els sectors creatius com feia almenys fins al 2008 (de fet, els ajuts al sector independent de l'audiovisual han baixat dels 35,6 milions de 2008 als 12,6 de 2013!). I a més, el govern central ha eliminat els darrers anys les aportacions de l'ICAA. Allò més greu tanmateix és que Catalunya no té competències per prendre decisions alternatives i decisives: com la reducció de l'IVA cultural, l'aprovació d'una llei de mecenatge, el compliment de la llei de propietat intel·lectual o la contribució de les televisions estatals.
Davant aquest atzucac, el conseller Mascarell anunciava una mesura imaginativa per salvar la producció audiovisual: un nou impost als operadors d'ADSL de 0,25 cèntims per contracte. Cosa que permetria recaptar 20,5 milions i destinar-los a l'audiovisual. Òbviament, els operadors ja van clamar dient que recorrerien la taxa en l'àmbit autonòmic, espanyol i europeu. Veurem.
Mentre la Unió Europea acaba d'engegar aquest gener el seu flamant nou programa Creative Europe 2014-2020 per potenciar ara de manera integrada el sector cultural i el sector audiovisual, cinema inclòs, a Catalunya els sectors cultural i audiovisual viuen en la major incertesa dels últims vint anys. Tothom admet que hi ha talent, molt talent. Però, què passarà amb les aproximadament 12.000 empreses creatives registrades a Catalunya? I què passarà amb una Televisió de Catalunya sense rumb, immersa potser en vagues intermitents?
Un dels trets del sector cultural, audiovisual i creatiu, és que requereix una alta qualificació i una lenta maduració. La manca d'un horitzó empresarial, professional, artístic o creatiu a mitjà termini provoca la fuga o l'abandonament de personal, d'empreses i de projectes, que difícilment es podran redreçar (el 2013 van tancar 80 empreses!). La crisi del sector és segurament una crisi de creixement, però hi ha alguna visió estratègica de país que compensi la manca de diners i de competències? No sols cal evitar la caiguda lliure del cinema, de la producció audiovisual i de TV3. Calen idees ambicioses i directrius clares en un sector que és la pantalla del país català davant del món.
