En català? Sí, és clar!

Arran de tot el que hem llegit, escoltat per ràdio i vist per televisió sobre l'assumpte del bilingüisme a les escoles de casa nostra, anit vaig tenir un somni que s'hi relacionava d'allò més. Resulta que em trobava en condicions de poder explicar a una senyora, que no sé per quina raó –es tractava d'un somni– em semblava algú amb capacitat de decisió, que no calia tocar res, que la immersió lingüística funcionava perfectament des que va ser implantada, I això és el que recordo que li vaig dir: “Els alumnes de les nostres escoles són, dins l'Estat espanyol, dels que millors notes presenten en l'assignatura de gramàtica castellana i, pel que fa a les altres disciplines, que aquí s'imparteixen en català, obtenen unes qualificacions similars als de la resta de l'Estat. Per tant, no cal tocar-la, la immersió.”

És sabut que la llengua catalana té, des de temps immemorials, mala premsa a la resta de l'Estat. Només cal repassar la secció d'efemèrides d'aquest diari, de la qual tinc cura, per descobrir-ne alguna amb data del segle XIX, i fins i tot del XVIII, que hi fa referència. Que si una ordre reial o ministerial en prohibeix l'ús als teatres, a les escoles, als llibres de comptabilitat, etcètera, o aquells aldarulls al Congrés dels Diputats perquè un senyor bisbe havia recomanat als capellans de la seva diòcesi que s'ensenyés el Catecisme en català. Recordo ara un programa d'una televisió privada en què intervenia, entre altres personatges coneguts, el gasetiller del diari Abc Antonio Burgos, que aleshores encara escrivia a El Mundo. Doncs, bé, aquest senyor va dir que en un taller mecànic situat a prop de casa seva, a Sevilla, quan els treballadors s'enfadaven, parlaven en català. I va repetir les paraules que aitals treballadors proferien: “graaac, gruunf, nyeec, brooc!” (si fa o no fa, eren sons semblants). I, dies enrere, el conegut articulista Alfonso Ussía tractava sorneguerament el català d'“idioma universal” en un dels seus escrits.

Comprenc que hi hagi persones que demanin l'ensenyament bilingüe adduint que el català i el castellà són cooficials al Principat. Al cap i a la fi, es remeten a la llei i no se'ls ha de demonitzar per això. Sí cal fer-los veure que amb el català els seus fills no només han après tot allò que saben, sinó també a entendre tot allò de què es parla al seu voltant.