El papa (també) té un pla

No recordo qui va dir, no fa pas gaire, que el triple lema de la Revolució Francesa, “Llibertat, Igualtat, Fraternitat”, s'ha esmicolat. Perquè la dreta ha prioritzat la llibertat, l'esquerra ha posat l'accent en la igualtat, i la fraternitat és la gran assignatura pendent. Però ningú no ha aconseguit la realització efectiva d'una veritable llibertat o igualtat: la dreta no ha passat de sacralitzar la llibertat de mercat (quina gràcia, eh?) i l'igualitarisme portat a la pràctica pel socialisme s'ha convertit en un autèntic malson. Deu ser que, de llibertat i igualtat, se'n pot teoritzar tant com es vulgui (prou i massa que es fa, n'estic més cremat que el cul d'un heretge), però en canvi, la fraternitat només es pot practicar.

El socialisme real està caducat temps ha, ara la globalització neoliberal campa arreu, la crisi financera sacseja de mala manera els equilibris geopolítics, i ens sembla (només ens ho sembla?) que hem reculat tant que tornem a tenir-ne tres, d'assignatures pendents: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Si hi afegim que els grans relats polítics ens han fallat i no hi ha relleu de cap mena, i que les certeses han desaparegut engolides per no se sap què, resulta que caminem a les palpentes cantant els goigs de sant Prim i no sabem què busquem, ni on buscar-ho, ni com fer-ho. La Santa Mare Església, que durant segles tenia o volia tenir les garanties de seguretat més fonamentals i fonamentades, també forma part (i de quina manera) d'aquest immens naufragi de certeses.

Però enmig de tot aquest caos apareix una petita llum, almenys jo la tinc com a petita llum. El papa Francesc ha titulat així el seu primer document i missatge de cap d'any: La fraternitat, fonament i camí per a la pau. La fraternitat, precisament, un dels tres lemes de la Revolució Francesa. Llegint aquest document amb una mica d'atenció, trobem que la llibertat hi és esmentada cinc vegades, la igualtat, quatre, i la fraternitat, quaranta-tres. El papa Francesc hi parla dels grans temes que ens preocupen avui a tots, com són l'economia i la pobresa, la pau i la guerra, la corrupció, la protecció de la naturalesa, i fa una gran proposta: la fraternitat, no com a idea sinó com a pràctica, és el camí per afrontar tots aquests mals del nostre temps. Em demano si a hores d'ara hi ha algun altre líder mundial que ho tingui tan clar, que ho expressi tan bé, i que n'hagi fet l'eix del seu programa.