Política i empresaris

Segurament, els que em segueixen recordaran que sempre m'he pronunciat obertament que seria millor que l'empresariat català no entrés en el debat polític del procés que estem fent els catalans. El meu objectiu no era pas fer-los com un grup especial, simplement era que una vegada prenen posició política i l'expliciten, saben que també entren a formar part del debat polític i són un col·lectiu fàcilment utilitzables. No veig com aquest col·lectiu ha de ser diferent del d'esportistes d'elit i especialment els futbolistes, que fins i tot la premsa procura no preguntar-los quina és la seva posició pel que fa al procés català.

Fa temps, i l'he posat d'exemple més d'una vegada, van preguntar al president de la Seat sobre l'actualitat política catalana, i ell va respondre que “només sabien fer cotxes”. Una resposta elegant, gens compromesa i que segurament no acontenta ningú però empresarialment és assenyada. La realitat, però, m'ha demostrat que potser el meu anhel era erroni i tenia una visió massa restrictiva, o que els empresaris també tenen ganes de dir-hi la seva, puix que cap empresari parla si no vol parlar.

Posats, doncs, en aquesta tessitura és d'esperar que ells entendran que poden ser utilitzats políticament i també ser criticats políticament, malgrat la seva condició d'empresari. Això ja va passar quan el president de Planeta, José Manuel Lara i Bosch, va fer unes declaracions polítiques i el president de Freixenet Josep Lluís Bonet, va participar en un míting del PP i també va fer unes declaracions polítiques.

Divendres passat el president Mas, a la seu del Banc de Sabadell, va presidir l'acte de presentació del llibre sobre la història empresarial catalana Capitans d'indústria. Explicats pels seus fills, escrita per l'escriptor Francesc Canosa. En aquest acte, el president va dir als assistents que no caiguin en la temptació de dir “que passen de la política, com la política no ha de passar de l'economia”. La resposta del president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, reclamant un “entorn polític i econòmic estable” ha estat utilitzat per la premsa de Madrid. “Mas y Oliu se enfrentan por el soberanismo en la sede del Sabadell”, aquest titular és un exemple de la utilització intencionada d'unes paraules.

Un fet semblant d'utilització intencionada també va passar amb el famós Manifest de Barcelona, quan tota la premsa espanyola se'n feia ressò degudament manipulada i amb la clara voluntat unionista, que per altra part també era el que pretenia el manifest.

Si parlem d'inseguretat jurídica que, segons ells, provoca el procés català, seria honest que reconeixessin primer que Espanya, segons les demandes que tenim dels contenciosos en el Banc Mundial, estem en el top ten dels grup de països amb més inseguretat jurídica del món; de fet, som els sisens empatats amb Turkmenistan i Uzbekistan i tenim al davant Veneçuela, l'Argentina, Egipte, Hongria i el Perú. I d'això, el senyor Albert Peters, que signava entre d'altres el Manifest de Barcelona, no en va parlar.

I si parlem d'economia, em faig meu el titular d'un diari madrileny en el que diu: Cataluña sale de la crisis sin España. I detalla: és la comunitat que crea més llocs de treball en aquests moments. Està sortint de la crisi gràcies a les relacions comercials amb altres països i el turisme estranger.

L'economia catalana cau la meitat que l'espanyola (0,6% davant de l'1,2%). Catalunya ja exporta el 50% més que en l'any 2009. Sobre el turisme, cada visitant estranger s'ha gastat 912 euros i el total que els turistes estrangers s'han gastat durant el 2013 ha estat de 14.182 milions d'euros, un 14,2% més que l'any 2012. L'aeroport de Barcelona ha passat el de Madrid en nombre de passatgers.

La realitat és clara i amb relació a aquestes dades no hi ha cap empresari que vulgui o que pensi marxar i perdre aquest mercat.