Coincidències

Mireu quina coincidència: dos titulars a El Punt Avui el mateix dia: “Rajoy avisa el TC que la declaració sobiranista del Parlament s'ha d'anul·lar”, i sis pàgines enllà: “Merkel fa fora un ministre per ingerència en la justícia.” Amb la seva rotunda contradicció, aquests dos titulars diuen més que mil paraules. N'hi ha moltes, de coincidències, algunes ben divertides: qui va marcar, a l'últim segon, una cistella de bàsquet i va eliminar així el Barça de la Copa es diu Llull; i “el azote de Dios” contra el català al País Valencià es diu Fabra. Encara més fort: Gregorio Morán declara en un article la seva absoluta ignorància gastronòmica, el seu odi visceral envers Ferran Adrià; no costa d'endevinar que el que treu de polleguera l'il·lustre articulista és que sigui català i que hagi portat el nom de Catalunya arreu del món; alhora fa una lloança aclaparadora del cocido madrileño, és a dir, que un home culte i intel·ligent esdevé de sobte el que és el senyor Roncero respecte al futbol i la seva aversió a Leo Messi. Per cert: tant Leo Messi com Ferran Adrià són genis.

Però el súmmum és veure tants capellans de paisà i tantes monges amb texans que et fan un cant a la vida, no dels nascuts, sinó dels embrions. Són exactament els mateixos que no baden boca davant la bàrbara agressió perpetrada contra uns immigrants que volien arribar a la costa tot nedant; de moment n'han mort 15, malgrat les lleis internacionals i els deures marítims de salvament. I sabeu què? Que ningú no pagarà aquesta barbàrie. Que ningú no dimitirà. Que ningú no jutjarà el malànima que va donar l'ordre. “Pujol, tu tranquil, que és la guàrdia civil”, cantava La Trinca durant el cop d'estat de Tejero. I són els mateixos que s'aferren a la Constitució per impedir la nostra llibertat. Que llegeixin l'article 10.2: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans.”