Homo Sapiens
Diàleg, com, on i per a què?
Miquel Riera / [email protected] - @mrierapla
ls empresaris reunits a les grans patronats Foment del Treball i CEOE, que no són, ni de bon tros tots els empresaris catalans, han descartat aquesta setmana implicar-se en el procés sobiranista, la qual cosa els ha comportat alabances, aplaudiments i portades als principals diaris de Madrid. Ah! I que el PSOE ballés per un peu, en veure que no són sols a predicar en el desert.
Els empresaris van dir que es volen dedicar a fer que les seves empreses guanyin diners i creïn llocs de treball –lloable objectiu, només faltaria– i van fer una enèsima crida al diàleg entre els governs català i espanyol perquè, és clar, tot i la seva posició refractària a donar suport al procés, reconeixen que Catalunya està maltractada per l'Estat. Les patronals volen diàleg perquè pensen que hi haurà un terrabastall monumental si Catalunya tira pel dret. Curiós que no pensin el mateix molts altres empresaris, sobretot els que s'apleguen, per exemple, en l'actiu Cercle Català de Negocis, que fa mesos i mesos que no para de donar arguments –a través d'uns powerpoints del tot clarificadors– de tots els avantatges que ens comportaria als catalans no seguir dins d'Espanya.
Les patronals reclamen diàleg. D'acord. Dialoguem, i acceptem també que Espanya vol dialogar, que ja és acceptar molt. Però amb quin o amb quins objectius? I quins plantejaments hauria de fer Catalunya? I l'Estat? Quins mínims hauria d'acceptar el govern català? Serviria ara mateix, per exemple –és a dir, ho voldrien la majoria de catalans–, que l'Estat acceptés –i, de nou, és molt suposar– un òptim finançament per a Catalunya i competències exclusives en llengua, educació i esports? I la consulta? Que no se'n recorden de la consulta, els empresaris? Que no tenen en compte la gentada que ha sortit al carrer els últims dos anys reclamant la independència? O que una majoria del Parlament català ha aprovat fer un referèndum? I Espanya, fins allà on podria arribar en aquest suposat diàleg? Quin marge té, si és que en té veritablement? Què pretenen, doncs, els grans empresaris? Dinamitar el procés, naturalment. Perquè els incomoda moltíssim i perquè, un cop més, el poble els ha agafat en fora de joc.
E