Futbol

Tinc ganes de passar-m'ho bé i ves que parlo de futbol. Per passar-m'ho bé el Barça del Guardiola que les brodava com no he tornat a veure. Al darrere hi havia mestre Cruyff que posava els dretans d'extrems a l'esquerra i els esquerrans d'extrems a la dreta i va introduir al futbol el quarter back del futbol americà en el nostre equip. Després van venir les males hores i ara resulta que mestre Guardiola ha trobat un sistema alemany per guanyar-les totes, fa bo de veure. Però mentrestant ací a casa les ballem amb un entrenador de panxa bonhomiosa que ningú podrà tractar mai de ruc, va a la seva, és de la colla del Messi, ha aprofitat el Cesc, ha tret tot el suc possible de l'Alexis i fa uns canvis a mig partit per donar pas a les futures glòries que sempre són sorprenents. Tanmateix no acabo d'entendre que no fa jugar el Neymar potser perquè encara no està prou refet.

Amallonats per un València que ens va trobar la cama del mal i amb el partit de Sevilla on el Barça fou tot un altre, van venir les tremolines perquè venia com un papus el Manchester City i ja hi vam ser. Quan el Barça vol avorrir al contrari a fe que ho aconsegueix. En uns llargs minuts de la primera part en teva i meva, torna-me-la i te la deixo, sense crear cap perill a la porta contrària, el Barça estava donant la raó a mestre Galobart, amic de família, dient que el Barça estava passant-se la pilota, però els jugadors no es movien de lloc, feien un futbol estàtic que els anglesos acostumats a la dinàmica del joc llarg van acabar badallant. Al final de la primera part els del City es van reviscolar i van tenir un parell d'ocasions de gol, però allà hi havia el Víctor i el Piqué i tota la defensa amb un Sergio Busquets que no falla mai. A la mitja part em deia, ai que patirem, va venir un penal i el Messi no falla, jo diria que el Manchester es va desinflar i a última hora va haver-hi un altre gol. Dos a zero i ves qui s'ho creu. El Barça juga garrepa, no m'agrada, però guanya fins i tot a Manchester.