Prioritats qüestionables

Finalment, mercès a la inestimable ajuda d'un regidor trànsfuga de la CUP i amb el vot de qualitat de l'alcalde davant l'empat en el nombre de vots, el ple de Girona va aprovar la compra de la col·lecció del crític d'art Santos Torroella, amb una inversió de 3,9 milions d'euros de diner públic, a la qual s'hauran d'afegir els cinc o sis milions que pel cap baix costarà la reforma i rehabilitació de la casa Pastors, on, segons sembla, hauran d'anar a parar aquestes peces quan d'aquí a una pila d'anys estiguin llestes les obres d'adaptació de l'antiga audiència com a nou museu. Francament, no entenc ni les presses ni l'operació en el seu conjunt si opinions expertes afirmen que la col·lecció en qüestió està sobrevalorada en funció dels preus de mercat actuals, és a dir, que s'han passat de rosca posant valor de primera a unes obres d'art que són de tercera. Amb els temps que corren i les necessitats de tot ordre que té la ciutat, algú pot creu que aquesta inversió, la més important del mandat, era una prioritat manifesta? O tal vegada és que els pressupostos municipals van molt grassos, les necessitats de la gent i els nostres barris ja estan cobertes i ara ens podem gastar els diners amb propostes elitistes? D'altra banda, també és curiós i simptomàtic que l'actual equip de govern hagi decidit que els veïns votin diferents projectes de millora amb uns pressupostos de trenta o cinquanta mil euros i, en canvi, es negui en rodó a posar a consulta ciutadana la proposta d'inversió més important que s'ha plantejat a la corporació en molt de temps. És clar que si en cap moment s'ha presentat aquesta opció de la consulta popular és perquè els responsables municipals devien tenir clar que la proposta de compra d'aquest fons seria rebutjada per la gran majoria dels habitants d'aquesta pobra ciutat coberta d'obres d'art fins a dalt. Tot i ser ajustada va ser una votació democràtica i, en aquest sentit, res a dir perquè els ciutadans van votar en el seu moment els seus responsables justament perquè adoptin acords que afecten la seva butxaca. Costa d'entendre, però, que per una banda es vulgui incentivar la participació en l'aprovació de minúsculs projectes de barri i per l'altra s'obviï no només el parer de tanta gent que s'ho passa malament sinó el criteri de nombrosos experts que han desaconsellat aquesta adquisició. Potser hi ha raons que se m'escapen, però penso que caldria ser molt més curós a l'hora d'administrar els diners del comú.