Alemanya espera

És difícil que un diplomàtic es mulli. La seva feina habitual no és difondre informació, sinó recollir-la discretament. Només en circumstàncies especials es dediquen a la propaganda i la desinformació, i sembla que per al govern espanyol s'ha arribat a aquest punt, enviant argumentaris als consolats i fent que els ambaixadors facin hores extres omplint la secció de cartes al director dels diaris per on ha passat abans Artur Mas.

En canvi la diplomàcia alemanya no es troba en aquest estat d'histerisme. Al contrari. És la impressió que va fer dimarts a Lleida el cònsol alemany a Barcelona, Bernhard Brasack, durant una visita a la ciutat, convidat per l'Associació Catalana de Cultura Alemanya, que té en el germanòfil regidor de CiU a la Paeria, Joan Ramon Zaballos, un dels seus principals impulsors. El cònsol va fer una trobada amb alumnes de l'Escola Oficial d'Idiomes on, és clar, li van preguntar pel tema. Lluny d'anunciar les grans calamitats que auguren el govern espanyol i el grup de directius del seu país sotasignats d'un manifest contra la independència, el diplomàtic alemany va assenyalar que aquell grup de directius, la majoria arribats a Catalunya als anys setanta i amb una visió del país que no ha evolucionat gaire des d'aleshores, no representen l'opinió de les empreses i el govern alemanys. Les inversions alemanyes estan creixent, va apuntar, i el seu govern observa amb interès l'evolució de Catalunya però sense voler interferir-hi. Si fos cert que tot Europa està escandalitzada per la deriva catalana, com diu el govern espanyol, el cònsol alemany ho va dissimular molt bé i en cap moment va perdre el seu somriure de sòbria cordialitat germànica: fora de la UE? Allà no hi ha cap decisió presa, va dir, i Alemanya, quan es doni el cas, ja decidirà amb la resta de països de la Unió.

De moment, Alemanya espera, i se'n guarda prou d'aconsellar o desanimar ningú. Bé, de consell, sí que en va donar un: joves, no vagin tots a Berlín, que comença a estar col·lapsada. A Alemanya hi ha altres ciutats on treballar. Va ser aquest un apunt final fred, molt germànic, què hi farem. Però sempre útil: a més d'emancipar-se, el país també ha de resoldre, alhora, una crisi que obliga el millor de la seva joventut a tocar el dos.