LA GALERIA
Tres eren tres
Tres eren tres els membres del comitè
de competició que van aplicar amb tota la seva duresa allò que determina el reglament
Acostumats a les notícies sobre els efectes de la violència humana en la societat, des del maltractament als fills fins a la repressió policial en què s'utilitzen armes de foc contra protestes multitudinàries, de tant en tant descobrim informacions sobre un altre tipus de crueltat, no tan espectacular, sorollosa o sagnant com les habituals del gènere, que unes persones infligeixen a unes altres, i, compte, des de la més estricta legalitat. Abans-d'ahir ens vam assabentar que el comitè de competició havia sancionat amb 2.000 euros de multa Jonathan Mejía Ruiz, Jona, futbolista hispanohondureny de 24 anys davanter del Jaén, club de segona divisió, per haver celebrat un gol ensenyant la samarreta que duia sota la camiseta de l'equip. En l'esmentada samarreta, i escrit a mà, es podia veure un missatge de suport als nens malalts de càncer “Ánimo, pequeñines” sobre la llegenda “# Día Mundial contra el Cáncer Infantil”. Es veu que l'article 91 del codi disciplinari de la FEF (Federació Espanyola de Futbol) estableix que si un jugador, per qualsevol motiu, s'arremanga la camiseta per exhibir publicitat, escrits o dibuixos, sigui quina sigui la finalitat del gest, cometrà una falta greu i se li imposarà una multa d'entre 2.000 i 3.000 euros, a més de rebre la pertinent amonestació. Amb el seu innocent gest, Jona només volia transmetre un missatge d'esperança a tots els nens malalts de càncer, especialment a una noia de 14 anys amb leucèmia, que necessita un trasplantament de medul·la, que era a l'estadi presenciant el partit al costat d'altres menuts també afectats per algun tipus de tumor maligne.
Tres eren tres els membres del comitè de competició que van decidir aplicar amb tota la seva fredor i duresa allò que determina el reglament. Això, després que el futbolista, segons feia constar l'àrbitre del partit en l'acta, li preguntés si podia ensenyar el lema de suport als nens malalts. L'àrbitre li va respondre que sí que podia fer-ho, mentre no se la posés per damunt del cap, però que en quedaria constància en l'acta. Tres eren tres els que es van posar d'acord per ser fiscals, jutges i botxins alhora. Tres eren tres, com eren tres també les parques o moires que controlaven el fil de la vida de cada mortal i escrivien el seu destí sobre un mur de bronze, text que ningú podia esborrar. Esperem que apel·lació sí que ho pugui fer.
