El repte d'Àfrica
Fa uns anys vaig passar uns quants mesos en diversos països de l'Àfrica subsahariana treballant pel Banc Mundial. Vaig arribar a estimar aquella gent i a comprendre els seus problemes. Des d'aleshores, he seguit de lluny la seva evolució. En l'actualitat, aquella Àfrica ens arriba a través d'una immigració no controlada que vol entrar a Europa com sigui. No és un obstacle que a l'Estat espanyol hi hagi un 26% d'atur, ja que ells en tenen prou amb les molles de pa que cauen de la nostra taula. Els governs i els mitjans de comunicació parlen extensament de com cal controlar aquesta immigració, però en canvi no he vist cap referència a l'arrel del problema, que té solució a llarg termini, però que precisament per això s'ha de començar a treballar.
Sempre s'ha dit que als pobles subdesenvolupats no se'ls ha de donar peix per menjar, sinó ensenyar-los a pescar. És una veritat com un temple. Aplicat aquest principi a la immigració, hem de dir que no es tracta tan sols de controlar-la, sinó facilitar el desenvolupament d'aquells països, de manera que trobin feina a casa seva. L'Àfrica subsahariana és un repte per a Europa. La tenim a la cantonada, però no la coneixem. Només ens n'arriben notícies quan hi ha guerres i milers de morts.
Si els morts són un centenar, el fet no mereix ni dues ratlles en els diaris europeus. La democràcia és una excepció entre la vintena llarga d'estats de la zona i la majoria dels règims són totalitaris, amb governs que menyspreen els drets humans més bàsics. Europa i l'ONU demostren que són molt egoistes en aquest sentit; tenen molts problemes a resoldre en el seu propi mercat i s'obliden de la resta.
Però també s'obliden que hi va la vida dels africans. Jeffrey Sachs, que és un economista americà vinculat a l'ONU, ha estudiat el cas i diu que n'hi hauria prou amb l'1% del producte interior brut dels països desenvolupats del món per resoldre problemes endèmics del continent com la malària, que mata dos milions de nens a l'any. En els darrers temps hem vist com alguns estats fan tímids passos endavant, com és el cas de la República de Sud-àfrica, Ghana o alguns més, però la majoria estan molt lluny de proporcionar els mitjans de vida als seus habitants.
La solució només arribarà quan els governs de la Unió Europea, dels Estats Units o de les organitzacions internacionals destinin inversions i preocupació per la marxa i desenvolupament d'aquells països. Molts estan mancats de cultura en el seu sentit més ampli: han d'aprendre a llegir i a escriure, però també han de saber crear una estructura social que els faci sentir membres d'una comunitat.
Abans han de solucionar problemes ètnics, de llengua i de religió, al voltant d'unes fronteres creades pels règims colonials, que sovint són artificials. Hi ha una feinada immensa a fer, però absolutament necessària si volem tallar aquestes migracions incontrolables que ens estan creant problemes immensos i que són conseqüència d'una misèria que no té equivalent a casa nostra. Arribarà un moment en què els ajudarem a desenvolupar-se per pur egoisme, per evitar aquesta invasió de persones desgraciades.