‘Translations'

Els tòpics i les etiquetes són inherents a la comunicació humana. Solen ser inexactes, injustes, sovint absurdes, però a còpia de clixés dibuixem les nostres particulars cartografies. Vàrem créixer amb aquells acudits d'un francès, un alemany, un espanyol i un català. Ho portem a dins. Passa arreu. L'altre dia per explicar-me que els finlandesos són tímids em van fer notar la diferència entre un introvertit i un extravertit. Es veu que si és introvertit, el finlandès parla mirant-se fixament els peus. Si és del tipus extravertit llavors, quan parla, mira fixament els peus del seu interlocutor. Una primera potència a l'hora de riure's de les pròpies desgràcies ha estat Irlanda. De sempre, els irlandesos han assumit que són imprevisibles. O per dir-ho com ells: Irlanda és un país on el probable no passa mai i l'impossible passa sempre. Durant el segle XIX el vell Gladstone, primer ministre del Regne Unit, es trencava el cap per trobar una sortida a la “qüestió irlandesa”. Al final es va rendir perquè cada vegada que era a prop de la resposta, els irlandesos li canviaven la qüestió. Escric tot això animat per la notícia teatral de la setmana: els de La Perla 29 han prorrogat les representacions de Translations/Traduccions de Brian Friel al seu màgic espai de la Biblioteca de Catalunya. Allà hi trobaran, dramatitzada, l'essència de la qüestió irlandesa sempre carregada de ressonàncies de la qüestió catalana: la vida entre dues llengües i dues cultures, les tensions entre perifèria i centralisme, la tragèdia personal en el marc de la tragèdia col·lectiva... Hi trobaran, sobretot, de quina manera es poden tractar tots els tòpics i no deixar-ne ni un d'immaculat. En Friel s'hi va deixar la pell en aquesta obra, però va aconseguir el gran clàssic irlandès (en llengua anglesa) del teatre contemporani. Translations és una obra que li tocava de fer a algun teatre públic. Potser per sort s'hi han atrevit els quixots lúcids de La Perla 29. No se la perdessin pas.