Civiguai

Cada vegada que vaig a donar sang m'obsequien amb La Vanguardia del dia i de tant en tant amb un detallet de propaganda de la donació de sang (un bolígraf, un calendari, una gorra...). Però en l'última visita que vaig fer em van regalar un cupó de 100 civis. Què són els civis? La resposta és a la web del CiviClub, que jo em permeto de rebatejar com a Civilàndia. Copio literalment: “Guanya punts i aconsegueix regals fent coses bones! A CiviClub volem que cada vegada més persones adoptem actituds que impactin positivament en el nostre entorn. I per això, quan fem alguna cosa bona com a socis podrem guanyar punts (civis), per canviar per ofertes i regals d'oci i cultura.”

Jo em pensava que fer coses bones com ara reciclar, respectar l'entorn natural, ser solidari i ajudar els altres eren un deure moral, però de sobte m'he vist transportat a l'època en què es premiava els niños buenos dels col·legis de capellans i les niñas buenas dels de monges amb bandes de colors i medalles del Sagrat Cor. Però en versió laica. La Divina Providència dels nostres dies és una administració ubiqua, omniscient, paternalista i justiciera que, si fem coses bones, ens premia amb caramels cívics. Com els pares que, en lloc de recordar als fills que la feina natural d'un estudiant és estudiar, els prometen una moto si aproven. Sí senyor, les coses bones no es fan per responsabilitat, sinó per obtenir un premi, què carai.

Com que la Divina Providència de l'Ajuntament de Barcelona no té prou nassos per exigir –quina paraula més lletja!– el civisme més elemental, penja cartells en què un vianant diu als cotxes “gràcies per pensar en mi”, ço és, “gràcies per no atropellar-me”. Quina gran campanya! Aviat regalaran civis als cotxes que no atropellin, a les bicicletes que vagin pel carril bici i als barcelonins que no tirin brossa fora dels contenidors. Si els civis fan furor, tot serà civiguai.