35 anys

Era ahir. Quatre il·luminats vam decidir fer un diari per a les comarques gironines que obrís horitzons i ens permetés llegir notícies que fins aquell moment només havíem trobat a Presència, i encara llegint moltes vegades entre línies. Sempre dic que Punt Diari va néixer no amb una sabata i una espardenya sinó amb dues espardenyes. No es va recollir tot el capital que era necessari, però podia més la il·lusió de molta gent que es va llançar en el projecte que no pas els diners, que com es va demostrar després eren molt i molt necessaris. Com a experiència va ser formidable. Personalment vaig anar més d'una vegada a cobrar a alguns quioscos per poder cobrar el sou migrat de final de mes. S'aguantava tot tant amb pinces que no vam ser capaços de fer ni el primer número. Quan a les nou del vespre els periodistes havíem acabat la feina vam anar als tallers on s'havia de muntar el diari. Sorpresa: només hi havia fetes quatre planes de les vint, em sembla, que havia de tenir l'exemplar d'aquell dia. Impossible. No hi havia temps material i, a més, calia portar-lo al Diari de Barcelona, que era on s'havia d'imprimir i on es va imprimir durant un temps quan finalment vam poder sortir aquell històric 24 de febrer de 1979. Algun periodista de l'altre diari de Girona havia vaticinat que no duraríem més de tres setmanes. Per sort, no es va tirar la tovallola i a poc a poc va anar entrant gent que va creure en el projecte i aquí ens teniu, més de tres decennis intentant copsar la realitat de les nostres comarques, la política, la social i la cultural. Estic segur que milers de gironins es van sentir satisfets en veure l'exemplar extraordinari que va sortir el passat dia 24. I ara, a més, s'ha pogut celebrar amb la capçalera de l'Avui, un altre diari que va obrir camí amb una gran participació ciutadana. D'alegries i llàgrimes, les que vulgueu. Cadascú dels que hem participat en l'aventura en podríem fer un llibre. Però el que més em satisfà a mi personalment és que, amb tots els alts i baixos, el diari no ha abandonat mai la seva línia bàsica, concretada des del primer número en els quatre principis bàsics: català, independent, comarcal i democràtic.

Fa un parell de dies, quan vaig anar a buscar els diaris al quiosc, em vaig trobar amb un conegut de Girona, sempre sortosament molt crític amb el diari, i que em va dir: “Encara compro El Punt, com pots veure.” “I que sigui per molts anys”, li vaig contestar. Gràcies a aquests milers de lectors fidels, molts des del primer dia, el diari està ple de vida. I perquè continuï cal que siguem molt crítics. Per això ser defensor del lector és per a mi un servei molt plaent, sobretot quan rebo escrits dels lectors que expressen els seus punts de vista. No afluixeu, us ho demano, entre tots hem de fer el millor diari del món, que no agradarà a tothom, i és normal, però precisament aquesta pot ser la prova que es fa un bon producte.

Un diari plural I entrant en matèria, he rebut un correu electrònic d'un lector, a qui haig de felicitar de cor pel seu sentit de l'humor. És en Josep Salart i em diu: “Podria defensar-me de no veure en Duran i Lérida a primera pàgina d'un diari el diumenge? El metge m'ha recomanat higiene mental i segueixo la recepta al peu de la lletra, i va, i miri, aquest diumenge un atac cerebral que per poc em deixa espatllat. Ara, entre tots, la tieta, la veïna, la tia Maria, el mossèn que viu aquí al costat, m'estan calmant perquè surti de casa i vagi fins a Begur, a veure si puc trobar aquest home.” Ras i curt, diu el que volia dir però amb un gran sentit de l'humor, que per desgràcia fa molta falta a aquest món nostre d'avui. Això que ens diu en Josep ens passa a tots alguna vegada. Precisament fa un quants dies va arribar una queixa al diari perquè s'havia entrevistat l'Aleix Vidal-Quadras. Certament hi ha diaris, i ja s'ho faran, amb el seu criteri, que només entrevisten o permeten escriure articles a gent del seu mateix parer. Crec que, sobre això, El Punt Avui ha estat molt estricte en el valor irrenunciable de la llibertat d'opinió. Ho hem dit moltes vegades, el diari té una línia que no ha amagat ni ha dissimulat mai, i menys ara. Tothom que llegeix el diari sap que estem a favor del dret a decidir i fins i tot propugnem el sí i sí. Però això no vol dir que no s'acceptin opinions de gent que tenen altres punts de vista. Només hi ha una condició: es tracta de gent que accepta el joc democràtic. El diari, crec jo, no ha de donar la paraula als intransigents de torn, que per desgràcia n'hi ha molts. Som demòcrates amb els demòcrates, encara que hi ha alguns casos que costa creure que ho siguin. Quan no ens agrada la persona entrevistada podem fer dues coses: o prescindir-ne o llegir el que ens diu, que sempre pot ser interessant. Jo em decanto per aquest segon punt.