LA GALERIA
Català i estadístiques
Segons l'últim cens lingüístic, no sé per què ens preocupa el present i futur del català. Però una cosa és la teoria i l'altra, la pràctica
Si l'estadística és la ciència que recopila, analitza i interpreta les dades, és evident que ha fracassat a l'hora de trobar una explicació clara i diàfana sobre per què si el 77% dels gironins, gairebé vuit de cada deu, asseguren que saben parlar català, no ho fan. Segons l'últim cens lingüístic, no sé per què estem preocupats pel present i el futur del català. No solament perquè el 95% de la població l'entén i el 80,5% el sap llegir, sinó també perquè el 77% el sap parlar. Però una cosa és la teoria i una altra ben diferent, la pràctica. O sigui que un cosa és saber parlar català, i una altra ben diferent, fer-ho. L'estadística ens diu que hi ha exactament 164.372 residents a les comarques gironines que no saben parlar català. Però el que no ens diu és ni quants ni per què molts dels 551.512 que diuen que sí que en saben, no ho fan. Evidentment, tot i que l'estadística podria corroborar-ho, l'explicació, o millor dir excusa, no la podem trobar en la immigració. És cert que entre els municipis gironins amb les pitjors xifres sobre el català hi ha els de més població immigrada. I també és cert que el perfil d'aquesta població a Lloret i Castelló d'Empúries és molt diferent del perfil de la de Salt. Però tant una com l'altra tenen en comú el poc ús de la nostra llengua. I també tenen en comú que aquest desconeixement no és precisament perquè fa poc que han arribat a casa nostra. És habitual escoltar com una persona s'excusa per no parlar català ja que és de fora i quan se li pregunta quant fa que ha arribat a qualsevol de les nostres comarques diu deu, quinze o vint anys!!! O sigui que fa “poc” i no ha tingut temps d'aprendre la nostra llengua... o no n'ha tingut ni la voluntat ni la necessitat... Perquè aquesta és la clau. No fa gaire, una de les assistents a unes trobades per practicar català que se celebraven a Salt va sorprendre tothom quan va explicar que fa més de trenta anys que és al municipi. I va sorprendre especialment algun nouvingut acabat d'arribar. La seva explicació és que quan ella va arribar, a la fàbrica tèxtil on treballava tothom li parlava en castellà. I a fora? Què devia passar a fora? Doncs que també, i per això i per més impossible que sembli ni el sabia, ni l'entenia, ni el parlava, ni el llegia... Per què? No li calia. I amb això ja queda tot dit. Perquè com aquest cas n'hi ha molts altres, encara que les estadístiques diguin una altra cosa.
