Cinisme desbocat

Mariano Rajoy acaba de definir els dos eixos de la pròxima campanya electoral. El president espanyol ha demanat als electors que no votin per al Parlament europeu les candidatures euroescèptiques i les sobiranistes. Encara no ha definit l'acusació de manera explícita, però, a mesura que passin els dies i augmenti la temperatura política, la concretarà més. Els dos enemics que Rajoy diu combatre són els que enarboren “l'antieuropeisme i la demagògia”, d'un costat, i els que reivindiquen “la disgregació, la manca de solidaritat i l'aixecament de fronteres”. És a dir, ningú hauria de votar-lo a ell. Qui és més antieuropeu? Aquell qui n'està fins a la coroneta, de l'Europa cínica dels estats, o aquell qui ha mort la il·lusió d'una unió de pobles justa i sincera? Com no hi ha d'haver “antieuropeus” a Catalunya escoltant-se a la força tots els buròcrates de la Comissió que prediquen l'excomunió del separatisme? Els demagogs són els qui han convertit la Unió en un bescanvi d'interessos nacionals. Qui és més disgregador? El qui exigeix respecte o el qui imposa esclavitud amb l'àcid de l'agregació? Qui és més solidari? El qui utilitza la solidaritat per justificar l'espoli i mantenir el vot captiu amb el subsidi o el qui l'accepta quan no és imposada i té sentit? Qui aixeca més fronteres? El qui vol ser independent sense sortir la Unió Europea o el qui n'expulsa una part, posa límits a les ones televisives i carrega en la pròpia consciència les morts dels que volen saltar la filferrada?