Amb el diccionari

L'article 122 de l'Estatut, que el Tribunal Constitucional va deixar immaculat, diu: “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, d'enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constitució.” Competència exclusiva en qualsevol consulta, salvant l'esmentat article de la Constitució. Que diu: “El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias: (...) Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum.” Consultes per via de “referèndum”. Doncs ja està. L'Estat té la competència dels referèndums. La Generalitat, la de les consultes. És el mateix? Segons el DIEC, referèndum és “votació de tots els ciutadans per a pronunciar-se sobre una qüestió o per a donar suport a una persona o a una mesura política”. I consulta: “Petició d'assentiment feta per un grup polític als seus components o, si és al poder, a la comunitat nacional.” No hi ha gaire diferència. Però, ah, la justícia espanyola fa servir el diccionari de la RAE. I aquest diu que un referèndum és un “procedimiento jurídico por el que se someten al voto popular leyes o actos administrativos cuya ratificación por el pueblo se propone”. Procediment jurídic. Però consulta és: “Acción y efecto de consultar.” I consultar és: “Pedir parecer, dictamen o consejo.” I es tracta d'això, de demanar el parer. El govern espanyol i el Tribunal Constitucional poden estar en contra de la consulta. Mariano Rajoy pot considerar la unitat d'Espanya “un valor superior”. Però i si resulta que, amb la llei i el diccionari a la mà, no tenen cap eina jurídica per impedir-la?