Tanques

Temps era temps, per allà l'Índia, algú va inventar els escacs, i diu que en va demanar una recompensa molt especial. Quan el seu rei, satisfet com estava del nou joc, li va prometre el que volgués, l'inventor va afirmar que només volia una quantitat de cereal, la que resultaria de posar un gra de blat en la primera casella del tauler, dos grans en la segona, quatre en la tercera, vuit en la quarta, i així fins a completar les 64 caselles. A tothom li va semblar una paga modesta, però quan es van posar a comptar, van veure que no hi hauria prou blat en tot el regne, ni en tot el món. Això és una llegenda, no tant sobre els escacs com sobre la ximpleria de fer promeses que no es poden complir i sobre l'obligació moral de preveure les conseqüències dels actes de govern. La sorpresa del rei en adonar-se fins on arribava la progressió aritmètica en el tauler d'escacs és semblant a la que molta gent a Europa comencen a experimentar davant la immigració. Sembla increïble que hi hagi tanta gent en el món i que estiguin tan malament que prefereixen venir aquí; doncs havíem d'haver fet els comptes primer. El goteig continu, a través de fronteres mal vigilades, de migrants sense possibilitat i sovint sense capacitat de trobar feina, i abocats a detreure recursos de la ja prou depauperada assistència social, fa evident una xifra massa elevada. Que els vents de l'opinió han variat es veu en els arguments emprats.

Si fins fa poc s'insistia que no es tracta d'un problema sinó d'una oportunitat i es posava l'èmfasi en la creació de riquesa que generarien els immigrants, ara es diu que és un problema integral de tot Europa i no solament dels països amb frontera a l'Àfrica. O sigui que sí és un problema i, malgrat que persisteixen els missatges oficials sobre els benifets de la seva presència, no sembla haver-hi gaire rivalitat entre els estats europeus per atreure'ls. La vigent confusió del dret a la lliure circulació amb el deure d'acollida sembla haver caducat.