Consell de guerra als integrants del sumaríssim a Goded
La Guerra Civil va viure un capítol clau a l'Uruguay. El militar nacional de més rang que els republicans van capturar, el general Manuel Goded, va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim a bord del vaixell presó amb aquest nom, ancorat al port de Barcelona. El van condemnar a mort i va ser executat al glacis de Santa Elena del castell de Montjuïc el matí del 12 d'agost del 1936. Veient que el general Álvaro Fernández Burriel no se'n sortia en les primeres hores de l'alçament a Barcelona, Goded, que aleshores estava destinat a les illes Balears, va agafar un hidroavió amb el seu fill per desplaçar-se fins a la capital catalana. Però quan va arribar a Barcelona la situació ja era difícil de reconduir i es va haver de rendir. Després d'una conversa amb el president, Lluís Companys, va pronunciar un missatge radiofònic des del Palau de la Generalitat segons el qual alliberava els seus soldats de tot compromís per evitar un vessament de sang. Era la certificació que l'alçament, a Barcelona, havia fracassat. Goded, vestit d'uniforme, i Fernández Burriel, de paisà, van ser jutjats a l'Uruguay l'11 d'agost. L'aleshores tinent coronel Carlos Redondo va ser un dels vocals del procés.
Acabada la guerra, l'abril del 1939 es va celebrar a Barcelona un altre consell de guerra, però en sentit contrari, contra totes les persones que van participar en el sumaríssim a Goded. Redondo figurava com a processat en rebel·lia. Tres d'ells van ser sentenciats a mort: el president del consell, el jutge instructor de la causa i el vocal ponent. Als dos primers, se'ls va commutar la pena per 30 anys de reclusió major, mentre que el tercer va ser indultat el 1947. Als altres vocals, se'ls va condemnar a cadena perpètua, però l'octubre del 1943 es van reduir bona part d'aquestes penes a 12 anys i l'any següent la majoria d'inculpats quedava en llibertat.
Goded estava destinat a les Balears en un intent d'allunyar-lo de les conxorxes de Madrid, on ja havia participat en la Sanjurjada el 1932. Paul Pretson assegura a la biografia del dictador: “La derrota de l'aixecament a Barcelona va privar els conspiradors d'un dels seus generals més competents, Manuel Goded, un rival potencial de Franco, tant militarment com políticament.” Segons l'historiador Jacint Merino, el gran nombre de proves encaminades a demostrar que els acusats havien col·laborat amb el bàndol franquista i l'animadversió entre els generals Goded i Franco haurien pesat en el desenllaç tou del consell de guerra als republicans.
Però Redondo ja era a l'exili.
