La columna
Taronjafònica
Ara que potser estem als inicis ucraïnesos d'una Tercera Guerra Mundial, pot ser que no sembli gaire adient, queixar-se d'una companyia de telefonia; però ho faré igualment, ja que m'urgeix fer baixar la tensió arterial fins a un nivell menys perillós que l'actual. Fa una setmana, el meu router (o encaminador, si preferiu) va fer un pet com una gla. Com que la línia pertany a Telefònica i el servei, a Orange, calia que vingués un tècnic de la primera empresa per informar a la segona si la línia funcionava bé o no; el tècnic va trigar tres dies a venir (dilluns) i va confirmar que no hi havia cap problema amb la línia –cosa ben òbvia, d'altra banda–, de manera que finalment vaig poder encarregar un router nou a Orange Business Services (OBS). Em van dir que arribaria aquella mateixa tarda. Però va resultar que no. Doncs –em van assegurar– l'entregarien dimarts a primera hora. Tampoc. Doncs, em van dir, seria el mateix dimarts a la tarda. Tampoc. Doncs, el dimecres a primera hora. Tampoc. En reclamar-lo dimecres a la tarda, em van dir que arribaria dijous, però no sabien pas quan. I no és que OBS –la seva atenció tècnica per telèfon, de fet, és excel·lent– sigui pitjor que altres empreses telefòniques, si m'he de fiar del que me n'expliquen els clients. Ara bé, com a resultat de la incapacitat inexplicable dels serveis de logística d'Orange de portar una cosa de la mida d'una capsa de puros a una adreça al centre de Barcelona, ara hauré d'enviar diverses factures amb força retard (i cobrar-les ídem); tinc centenars de correus no contestats; i la imminent presentació londinenca de l'última novel·la –a causa de la manca de comunicacions electròniques fluïdes entre els organitzadors i jo mateix– se n'ha anat completament en orris. Per això, no he pogut fer recerques per a un article sobre una possible Tercera Guerra Mundial, la qual, tal com van les coses, m'acabarà agafant –i segurament no seré l'únic– amb els pixats al ventre i el navegador en blanc.