Vauban, un nou model de ciutat

He de confessar que abans d'un viatge que he fet aquest estiu no coneixia l'existència del Fòrum Vauban i que fou un informe boca-orella el que em féu prestar atenció a una experiència que, d'entrada, semblava interessant. Després, diversos informes i la constatació sobre el terreny em convenceren de la importància del que és una clara aposta per un nou model de ciutat, un moviment de planificació comunitària a favor d'un conjunt participatiu i sostenible, en la més radical aplicació de l'Agenda 21.

Vauban és el barri sud-oest de Freiburg im Breisgau, una ciutat de la Selva Negra que té un guanyat prestigi com a indret de consciència més ecològica d'Alemanya i on el partit verd electoralment sempre supera la franja del 30% de vots. Amb tot, totes les històries tenen les seves giragonses i al sud-oest de Freiburg l'alemanya nazi hi construí, al 1937, un conjunt de barracons de la Wehrmacht que, al 1945, foren reconvertits en les casernes de l'exèrcit d'ocupació francès i batejades com Quartier Vauban –en record del famós enginyer militar– i poc després passaren a ser un dels establiments oficials de l'OTAN a Europa. Al 1993 l'exèrcit abandona les instal·lacions i en fa donació de propietat a favor de la ciutat que, ben aviat, es planteja què fer-ne, d'aquell espai situat a un extrem del municipi.

S'obrí un debat ciutadà i la pròpia consciència ecològica de la població, amb el corresponent reflex en el govern municipal, condueix a aprovar l'enderroc de les casernes i el desenvolupament d'una nova àrea residencial (desembre 1993) i el compromís de potenciar un procés participatiu per definir-ne les línies bàsiques. Un any després es crea el Fòrum Vauban, com a interlocutor legal en el procés de participació, un organisme que no triga un any a consensuar les Bases per a un procés d'àmplia participació i comprometre la Fundació Alemanya del Medi Ambient a tirar endavant un projecte mediambientalment sostenible i socialment participatiu, que serveixi d'experiència real al que hauria de ser una opció de futur.

Aprovades les bases d'una nova proposta de barri, es publicita el projecte i s'obre a qui hi pugui estar interessat, creant cooperatives per la construcció del barri, concebut com a conjunt autònom però integrat en el total de la ciutat. Un total de 42 hectàrees es disposen a ser reordenades per acollir unes 5.000 persones, fonamentalment famílies joves, d'un cert nivell benestant i de vocació ambientalista. Quaranta arquitectes posen fil a l'agulla, tenint en compte els criteris de consum mínim d'energia, espais verds, mobilitat de transport públic i mínim de circulació rodada, infraestructures bàsiques i disseny creatiu. Aviat comença a edificar-se el nou conjunt.

El nou barri és inaugurat el desembre del 2006. A l'entrada, un cartell anuncia: «Estem creant el món que volem» i els atrevits colors dels habitatges criden l'atenció. Carrers reservats als vianants, nens jugant al carrer amb total seguretat, plaques solars arreu (produeixen un 40% d'energia superior a la que usen), sistema de calefacció centralitzat, reutilització de l'aigua, tres guarderies públiques, una escola primària, centre d'abastiments, una granja d'educació-aventura on els petits poden conviure amb animals, i un centre social. Dues grans residències d'estudiants, un centre de refugiats gestionat pel govern federal i uns dos-cents apartaments socials per a solters, parelles o famílies de baix poder adquisitiu, complementen el grup. I, entre tot, el funcionament del Fòrum Vauban, un espai de participació continuada i amb un debat que permet treballar qualsevol tema social, arquitectònic i ambiental.

Al seu entorn, un grup de nous habitacles, fora del perímetre, amb possibilitats de cotxe fins a la porta però amb diverses opcions mediambientals. A un extrem, un celler familiar, amb cultius de vinya i l'elaboració d'un cava de qualitat. Encara, la part experimental, on cal notar una casa que gira segons l'aprofitament del sol. A uns metres, un espai ocupat per moviments alternatius, d'estètica okupa i formant un petit campament de caravanes i tendes, potser atrets per una experiència interessant que no acaba d'entrar als seus paràmetres. Al districte de Vauban, en les darreres eleccions europees, el 60% de paperetes escrutades eren a favor dels verds.

Conèixer la realitat de Vauban ha estat una bona descoberta. No sé quin serà el seu desenvolupament històric ni fins a on arribarà –una mare de família deia que estava encantada de viure-hi, però que tenia l'absoluta seguretat que només hi seria durant una etapa de la seva vida–, mes, ara, significa treballar un camí de futur que pot marcar tendències.