LA GALERIA
Música a la Marfà
La música és i serà cada cop més una font de riquesa, i ens ensenya i acompanya
Dijous passat vaig anar a l'Espai Marfà, un equipament cultural de l'Ajuntament de Girona situat a Santa Eugènia, per parlar de música i de drets d'autor, una xerrada més de la seva interessant i atapeïda agenda d'activitats. A quarts de set del vespre el vestíbul d'aquella antiga fàbrica de filats de cotó (una sort que se n'hagi pogut conservar el record) feia goig de tanta gent com hi havia al bar fent tertúlia o entrant i sortint de la Biblioteca Salvador Allende. Per la Marfà deuen passar moltes persones, i una bona part d'aquestes hi van per la música. Disposa d'espais d'assaig per a grups, programa molts tallers i xerrades al voltant de la música i, alhora, hi té la seu una innovadora i reeixida escola: Eumes, Escola de Música Avançada i So. De manera que on hi havia una antiga fàbrica tèxtil s'hi fan avui moltes activitats sobre la música, l'art del segle XXI que ho impregna tot, que està a tot arreu i que és també una gran font de riquesa. El soroll eixordador que hi feien les màquines de la Marfà ha estat substituït per notes musicals. D'això, de música, de tecnologia i drets, vam parlar durant més de dues hores amb una trentena d'assistents a la xerrada, sobretot músics i també programadors, responsables de centres d'enregistrament i de locals on es fan actuacions. Explicaven que en les seves activitats, per poder-se'n sortir, han de superar dificultats de tota mena. En parlaven sense perdre l'entusiasme i el bon humor, però un rere l'altre anaven sortint els problemes. Per exemple, a diferència del que passa a altres països, per a un músic d'aquí les qüestions fiscals i la relació amb la Seguretat Social són molt complicades, dissuasives. Els aboca a la il·legalitat. D'altra banda, qui més els hauria d'ajudar, les entitats de gestió de drets (SGAE i AIE), no són transparents ni properes als interessos dels professionals, excepte als ja consagrats. Si un músic no se'n fa soci potser perd diners, però com que aquestes entitats actuen en règim de monopoli són molt incompetents i fosques. Si tot plegat fos una cadena ens falla la baula del mig, perquè disposem de bons centres de formació i tots som consumidors de música, però no ajudem gens els que comencen a treballar i han decidit professionalitzar-se en un àmbit cada cop més important. La música és i serà cada cop més una font de riquesa i, al mateix temps, ens ensenya, ens acompanya i ens proporciona plaer. A un músic l'hem d'ajudar i aplaudir molt abans que comenci l'actuació.
