El cardenal sinistre

D'esglésies, com de fidels, n'hi ha moltes. N'hi va haver una que va sortir guanyadora de la darrera guerra civil i n'hi va haver una altra que, havent patit la mateixa persecució i el mateix sacrifici, es va mirar inquieta la nova Espanya. Més tard, durant bona part de la dictadura n'hi va haver una –de majoritària– que va passejar el general Franco sota pal·li amb devoció i una altra –de minoritària– que s'hi va oposar i va patir repressió. En el crepuscle del règim l'Església majoritària –o almenys, l'oficial– va plantar cara al dictador –¡Tarancón al paredón!– i va haver-n'hi una altra, molt més reduïda, que li va professar devoció eterna. Ara mateix la cara de l'Església oficial espanyola –la majoritària– és sinistra. Fins ahir el màxim exponent va ser-ne el cardenal Antonio María Rouco Varela, arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola. Els bisbes catalans es podran enganyar i intentaran enganyar els seus fidels, però aquesta església majoritària espanyola és pretaranconiana, ultramuntana, radicalment antidemocràctica. Si els valors que ha de defensar l'Església són els de la Cope i els de 13TV, que baixi Déu i que s'ho miri. Rouco Varela se n'ha anat ressentit i amargat. Agredint polítics, societat i catalans. Un bon cristià no mor rabiant, sinó comprenent i perdonant. D'esglésies, n'hi ha moltes. Fins ahir la dominant a Espanya podia ser qualsevol cosa menys catòlica i apostòlica. Tant de bo que a partir d'avui sigui una mica més romana.