Besar-se

Una gravació d'una mica més de tres minuts de la realitzadora Tatia Pilieva és la gran triomfadora, aquests dies, a la xarxa. Es tracta de First Kiss, un treball que es ven com el primer petó entre vint desconeguts, deu parelles, i que en realitat és una imaginativa acció comercial d'una marca de roba femenina. De fet, si t'hi fixes, les noies que es besen, amb nois o amb noies, i aquestes també, duen vestits, samarretes o sabates de la casa que patrocina aquest experiment. De fet, també, les persones que hi surten –que podrien ben bé ser exemples ocasionals de maneres de fer urbanes, com els del blog The Sartorialist– són models, actors o individus més o menys coneguts i més o menys professionals de l'actuació. D'aquí se'n pot deduir un cert engany, perquè el vídeo ens arriba amb la llegenda que no es coneixen i que, com qui diu, han estat reclutats de manera casual per a l'ocasió. Per descomptat que el muntatge és acurat i que hi ha una il·luminació i una fotografia adequades, i tot això ja pot fer sospitar que no es tracta d'una acció estrictament artística o sociològica sinó d'una estratègia per ensenyar la roba.

I tanmateix, aquest brevíssim catàleg de petons enlluerna i fascina, perquè és cert que els protagonistes, en els moments abans de besar-se, no es coneixen i, per descomptat, mai no s'han fet un petó. Aleshores, sorgeix la pregunta: ¿un cop s'han besat, després d'haver-se deixat anar pel pendent dels cossos que s'atreuen, es coneixen més? Han abandonat, certament, els instants d'indefinició i desconcert nerviós de l'abans, però, tot i la superficialitat de l'escena, ¿hi haurà algun lligam entre ells que no existia abans del petó? Besar-se amb deler satisfà un desig i proporciona un plaer instantani i fugaç. ¿És també una via de coneixement, un instant en què no solament naveguen juntes les llengües sinó el que aquestes llengües es diran en el futur incert de la travessia?