Plaça García-Margallo

Quan siguem independents, entre moltes altres coses, segurament haurem de canviar els noms de moltes places i carrers. Tinc una proposta: canviem el nom de plaça Espanya, per exemple, pel de plaça García-Margallo. La contribució d'aquest intel·lectual a l'èxit del procés és tan extraordinària que mereix que des d'ara mateix li reservem un lloc destacat al panteó dels herois de la independència catalana. D'antuvi, és meravellós que qui més parla del govern espanyol sobre un tema que és “un assumpte intern”, sigui ni més ni menys que el ministre d'Afers Estrangers. El missatge de cara a la comunitat internacional és molt poderós. Alhora, el timing de García-Margallo és fenomenal. La mateixa setmana que repeteix que Catalunya vagarà per l'espai exterior i que les empreses continuen espantant-se pel procés sobiranista, Ferrari anuncia la construcció d'un parc temàtic a Port Aventura, Amazon la instal·lació d'una central logística continental i H&M l'ampliació de la seva central de comerç electrònic per al sud d'Europa. Ahir un periodista econòmic d'un dels diaris més importants de Londres (que és unionista) em deia que no va trigar ni cinc segons a advertir l'estultícia del darrer informe de Margallo: “Si Catalunya marxa sense acord, és evident que Espanya hauria de quedar-se amb el cent per cent del seu deute i amb un 25 per cent menys de la seva economia, que és el que representa Catalunya. Seria la fi d'Espanya. Vulgui o no vulgui, haurà de negociar.”