Pobresa

Amb un 25% d'atur i un 19% al llindar de la pobresa, quan cada dia 88 catalans cauen sota aquesta infernal situació, la pobresa és el problema bàsic del país. Els números són esfereïdors, i la Creu Roja recorda que a Catalunya hi ha unes 200.000 famílies en les quals ningú no treballa i no reben cap ajut econòmic, mentre la Taula del Tercer Sector parla de 37.000 persones amb problemes d'allotjament i el Banc dels Aliments dóna menjar a 300.000 necessitats. La pobresa extrema viu entre nosaltres.

Amb números tan contundents, fou una bona notícia que el Parlament convoqués un ple per debatre aquesta situació preocupant, una sessió que, no s'ha d'oblidar, forçaren els grups del PSC, Iniciativa i la CUP. Talment, és important que els representants polítics dediquin part del seu temps a una cosa seriosa, tot i que els agents del sector no confiaven en gaires miracles. La multiplicació dels pans i els peixos, avui i aquí, és una quimera, però almenys s'apuntava la bona voluntat i una disposició solidària.

Un pur miratge, quan la classe política ha aprofitat la trobada per dedicar-se a avalar desautoritzacions mútues o per proclamar sentiments vergonyosos, com la declaració de la senyora Sánchez dient que “per lluitar contra la pobresa és important preservar la llibertat econòmica”. Un debat en què no tot foren bones paraules i que fins feren reclamar, a Convergència i Esquerra, que el problema era la manca de sobiranisme, una afirmació fora de context que fins fa mal a un independentista.

En un debat per oblidar, fou impossible un mínim de consens, i la realitat deixa testimoni que de seixanta resolucions només se n'aprovaren divuit, i encara cap d'elles per unanimitat. Les millores en les beques menjador, la treva energètica i la renda mínima d'inserció no aconseguiren maquillar la incapacitat política de ses senyories, molt criticades pels agents socials convidats a la tribuna d'oients però impedits a fer ús de la paraula. Càritas, el Banc dels Aliments i les entitats del tercer sector seguiran demostrant que la societat civil és, avui, l'únic recurs fiable.