La bella tasca de catalanitzar els ordinadors

aig rebre, fa pocs dies, un missatge d'una entitat cultural d'àmbit comarcal, amb un perfil prou nítidament independentista. D'entrada, simpàtica, doncs. Em demanava si volia mirar la pàgina que havia creat a Facebook i, en cas que la trobés interessant, si acceptaria de posar-hi la menció “Me gusta”. Vaig respondre, tan educadament com vaig saber, que en cap no posaria “Me gusta” sinó, potser, “M'agrada”. No és la primera vegada que m'adono que molts usuaris catalanoparlants d'internet continuen usant eines en llengua espanyola. I no només d'internet sinó dels ordinadors mateixos. A base de peregrinacions diverses, per motius literaris o militants, m'he trobat alguna vegada, a la seu d'entitats que m'acollien, en situació d'emprar ordinadors hispanòfons. I això, per exemple, al departament de català d'una escola oficial d'idiomes o en una editorial barcelonina de gran prestigi. És clar, que tothom faci el que bonament li plagui. Fer funcionar el seu ordinador o navegar en espanyol és un dret evidentment legítim. Ara bé, és bastant evident també que es tracta sovint de distracció, de mandra, de desinterès o de manca de traça. Si ens venen ordinadors que porten a les entranyes l'espanyol per defecte, i si entenem l'espanyol perfectament bé, per què canviar? A part del dret també evident i legítim a preferir la llengua catalana, potser perquè els sistemes de mesura d'audiència dels sistemes d'explotació i de les grans webs planetàries compten cada llengua i que, per tant, el lloc de la llengua catalana als rànquings internacionals depèn directament de cadascun de nosaltres. Del gest personal d'escollir la llengua que utilitzem.

Avui, com bé tothom pot saber, les principals webs tenen una versió catalana que no costa gens d'escollir. Amb un clic pot haver-n'hi prou per passejar-se per Google, Facebook, Twitter, Skype, Windows Live, Wikipedia o Youtube en la llengua de les Homilies d'Organyà. Pel que fa als sistemes d'explotació dels ordinadors, certament pot semblar més complicat, i deu ser per això, per exemple, que el percentatge d'usuaris d'Internet Explorer del Principat que utilitzen la llengua catalana voreja tan sols el deu per cent. És, cal dir-ho, una misèria. Una misèria per una llengua que ha aconseguit bastir una veritable petita potència virtual, essent més present a internet que d'altres llengües més parlades, i amb una perla a la seva corona: el nostre .cat tan digne d'admiració, que ha esdevingut en pocs anys el tercer domini més utilitzat a Catalunya.

Explicar la realitat d'una situació és necessari per poder canviar-la i avui no m'estaré de fer la promoció, a més de l'elogi desenfrenat, de Softcatalà, l'eina mare del canvi. Una esplèndida i indispensable associació creada el 1997 per promoure l'ús del català a la xarxa, als ordinadors i de manera general a les noves tecnologies. Ja fa dos anys que proposen als usuaris una solució fàcil, gratuïta i eficaç per treure's el maldecap d'haver de forfollar pels replecs a vegades hostils dels ordinadors fins a trobar les bones opcions de canvi de llengua. L'eina s'anomena Catalanitzador. Funciona com una mena d'auxiliar bellugadís que s'esmuny per tots els replecs ja esmentats i que catalanitza tot allò que pot ser catalanitzat. Fa la feina sol, vaja. Es pot trobar a www.sofcatala.org, comença a pencar de seguida que se li demana i, gràcies a ell, anem creixent.

V