Història

Fa uns dies vaig llegir en la premsa humorística de Madrid que l'armada espanyola havia desactivat al seu web la secció d'història després que aquesta mateixa premsa de per riure denunciés que s'hi afirmava que Catalunya era un “regne” i que la bandera del Regne d'Aragó era d'origen “català”. Com que es veu que aquests fets són els que utilitzen els independentistes per justificar les seves maldats, calia fer-hi canvis. I així, el comitè de censors va ser convocat “d'urgència” perquè escrivissin la història de Catalunya d'acord amb allò que li convé a l'Espanya una.

Ja m'imagino jo per on aniran les coses, perquè ja fa molt de temps que porten la matraca. Els de la premsa humorística i els que des de Madrid els donen carnada. Com ara Esperanza Aguirre, que un dia va tenir l'atreviment de dir que Espanya, amb Catalunya, ja existia feia 3.000 anys. L'endemà, un diari de Madrid, en un gest de misericòrdia cap a l'exlíder, va limitar l'existència d'Espanya a només 2.000 anys, més o menys quan va néixer Crist.

Rajoy i els seus adlàters són més prudents. Alguns situen el naixement d'Espanya en l'època dels visigots i d'altres assenyalen la dels Reis Catòlics. La realitat és que Espanya no va començar a existir, en el sentit polític del terme, fins a finals del segle XIX.

Això no té importància. El que sí que la té és que aquells que acusen els catalans de manipular la seva història per a finalitats polítiques són els primers que ens la volen reescriure d'acord amb els seus interessos. Arribem així a l'escenari imaginat per Orwell en 1984, i que internet facilita. Els periodistes no es dediquen a buscar la veritat, sinó a refer constantment el passat d'acord amb el que el poder determina en cada moment.

Aquest zel, aquesta recerca constant d'allò que els desagrada per canviar-ho és ridícul. Els llibres es poden canviar; la història, no.