Diguem prou

Un miler de petits i mitjans empresaris es van aplegar ahir a Barcelona per dir prou. Prou contra uns dirigents polítics que s'omplen la boca de saliva reivindicadora i contra unes administracions que s'omplen la butxaca amb les seves aportacions. És demagògic afirmar que el noranta per cent del teixit productiu català té com a punt d'origen i de final la petita i la mitjana empresa? És demagògic afirmar que han estat, aquestes empreses, les principals víctimes de la crisi i que han caigut com mosques de tardor en els darrers set anys? És demagògic afirmar que els seus impulsors, promotors, emprenedors no compten amb cap suport real més enllà del cant èpic d'uns polítics que exigeixen cobrar ràpid i paguen com els avars de Dickens? Els avantatges públics són per als sindicats, que poden fer anar de bòlit els governs amb les seves protestes al carrer, però que només demostren vitalitat en la gran empresa i en la funció pública. Les ajudes públiques són per a les grans empreses, que resolen d'una tacada la vitalitat econòmica d'una comarca, però que després desvien la producció més barata cap a les petites i mitjanes empreses. Les exempcions fiscals totals són per als pirates, que aguanten el vint per cent de l'economia espanyola i que no són perseguits perquè mantinguin la trampa i aquesta ocupació. Les falses adulacions són per a la petita i la mitjana empresa, que ahir va dir prou a Barcelona. Prou i independència perquè en quedi constància. Per als annals i per a Rajoy, el sord.