Colpistes

Tants tricornis junts al costat d'una paella podien incitar pensaments pecaminosos i per això els convidats a la festa de la caserna de Valdemoro hi acudiren vestits de paisà, si no és que alguns d'ells ja foren obligats fa temps a penjar el capell de xarol negre a l'armari, quan l'assonada del 23-F evidencià intencions totalitàries. Però una reunió presidida per Tejeros preocupa, i més quan els vents involucionistes són atiats des de la centralitat madrilenya i fins demòcrates de tota la vida reclamen la “unidad de destino en lo universal”, un condiment que segurament era fonamental en l'elaboració de la paella d'aniversari.

De la reunió gastronòmica a l'acantonament del Grup de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil, se'n podria dir trobada de colpistes nostàlgics, quan fins i tot el Ministeri de l'Interior ha estat respectuós i els ha deixat pair l'arròs i només ha fet un toc d'atenció al tinent coronel Tejero Díez per no haver-hi convidat els seus superiors immediats. Des de l'autoritat governamental ningú no ha parlat de colpistes i ni tan sols ha lamentat que agents en servei fossin utilitzats com a cuiners o cambrers. Una crònica més de l'Espanya profunda.

No ens hauria de semblar estranya la certa tolerància del fet de Valdemoro, quan el concepte colpista, des la visió centrista, és una perversió continguda i alimentada per l'Assemblea Nacional Catalana, aquella gent que diuen que volen proclamar pacíficament la independència de Catalunya però que realment pretenen la sedició de l'armada catalana, en un projecte que només finalitzarà quan l'exèrcit de les quatre barres ocupi ports i aeroports i comenci a omplir trens amb els castellanoparlants per enviar-los a Extremadura o Andalusia.

Fins amb el diccionari a la mà, les lectures que es fan des de la centralitat o a partir de la perifèria són força diferents. I, una vegada més, tot demostra que el joc brut és l'única carta que sap jugar qui no creu en el diàleg i només s'empara amb el dret de conquesta. Tenim prou elements per saber que hem d'apartar-nos de les males companyies.