Els fets

Ho diu el flamant premi d'honor, l'estimat Raimon: “Fa molts anys que ens amaguen la història, i ens diuen que no en tenim, que la nostra és la d'ells.” Paraules profètiques. I més en aquesta orgia d'acusacions sense trellat.

Voleu fets? Vet aquí fets: 1659, tractat dels Pirineus, en què la Catalunya del Nord és annexionada a França; 1707, ocupació del País Valencià per les tropes francesa i espanyola; cremem la ciutat de Xàtiva; 1714, setge de Barcelona i capitulació; 1716, decret de Nova Planta, en el qual Catalunya perd la seva sobirania, car se suprimeixen les seves institucions i els seus drets; el sistema administratiu és regulat per l'estrangera real Audiencia presidida pel Capitán General (de l'exèrcit estranger); es prohibeix la moneda pròpia, s'imposa l'ús obligatori de la llengua castellana (a la Catalunya del Nord es fa el mateix amb el francès); s'elimina el sometent, els cossos armats de Catalunya i l'Acadèmia Militar catalana. Poc després, el mateix 1716, es destrueixen tots els documents de la resistència catalana i s'aboleixen les universitats de Barcelona, Lleida, Vic, Girona i Tarragona. S'estableix el Real Catastro per recollir els impostos catalans. S'enderroquen les torres dels castells catalans; els ganivets han d'estar lligats a taula per una cadena; les portes de Barcelona es tanquen des de fora, com en les presons, es destrueix el barri de la Ribera i al seu lloc s'aixeca la Ciutadella. 1718, s'esborren tots els símbols de la lluita de la ciutat, com ara la campana Honorata, a la Torre de les Hores, com també els escons del democràtic Consell de Cent, i la bandera, els escuts i tot el que sigui signe d'identitat.

Doncs bé, després de tot això, aquí estem. Després d'un pla d'usurpació de la identitat, d'esborrar la llengua, d'imposar els símbols castellans, d'adoctrinar-nos en la seva història, aquí estem. Hi ha ciutadans que sí que van ser colonitzats, però la immensa majoria, no. I si no s'ho creuen, votem-ho.