Forcadell a la presó?

La campanya contra l'ANC desfermada des de tots els sectors mediàtics de l'espanyolitat, del socialdemòcrata a la dreta més tradicionalista, no m'ha sorprès. L'unionisme reposa sobre dècades de mètodes de repressió camuflats sota la llarga catifa de la lluita antiterrorista, emparat pel còmplice silenci de la immensa majoria de sectors polítics, socials i mediàtics espanyols i, per què no dir-ho, també, en alguna mesura, dels catalans. A casa nostra n'hem tingut exemples, com ara la ràtzia garzoniana del 92, però el País Basc ha estat el principal objectiu del que alguns consideren una utilització sistèmica de la tortura, la persecució política i els crims d'estat. L'estratègia es va definir prenent com a base la dificultat de denunciar la guerra bruta de l'Estat amb ETA de coartada, però no cal recordar els versos de Brecht/Niemoller per saber que la repressió no s'atura mai a la primera porta on truca. Els aparells repressius de l'Estat busquen per definició testar la possibilitat d'expansionar la repressió. I, si no, que li ho preguntin a l'amic Martxelo Otamendi i als molts altres bascos que, sense tenir res a veure amb el terrorisme van ser empresonats, torturats, amb tancament de diaris inclosos, no perquè fossin d'ETA, sinó per exercir de bascos. Que a Catalunya el moviment sobiranista sigui pacífic i democràtic és un accident que preocupa els aparells de l'Estat. Saben que la mobilització social i la repercussió internacional seran ben diferents. Però això no vol dir que no puguem veure la Forcadell i d'altres com ella a la presó, encara que la petició d'il·legalització presentada per un sindicat feixista sembli una broma de mal gust. Perquè el repte que aquest país s'ha plantejat és un xoc d'idees, de contraposició de projectes nacionals i socials, de democràcia contra autoritarisme. I com recordava amenaçadorament el maquiavèl·lic secretari de Defensa de Bush, el falcó Donald Rumsfeld, cal tenir ben present que “les idees tenen conseqüències”. I caldrà afrontar-les.