Pa i llibres

Si els mesos de l'any tinguessin nom d'objectes, a Catalunya l'abril es diria llibre. A l'abril els escriptors van de bòlid i els editors miren de fer l'agost en plena primavera. Per això, abans de la voràgine, voldria parlar de la llibertat d'expressió, aquest bé tan escàs en moltes parts del planeta. La manera més ràpida d'entrar a fons en el tema és anar al web del PEN Català: veure què hi diuen del programa de l'escriptor refugiat o del projecte sobre la censura de Joan Fontcoberta. Per deixar les coses clares, George Orwell, un autor que va experimentar en pròpia pell els perversos mecanismes que es poden activar per silenciar un testimoni incòmode, va resumir el tema amb una fórmula simple: “Si la llibertat vol dir realment alguna cosa, vol dir el dret de dir el que no volen sentir.” Exercir aquest dret és a l'arrel de la democràcia i va lligat a l'altre valor que li és germà, la tolerància. Els intolerants s'acarnissen amb la dissidència. Un autor tristament cèlebre per causa dels intolerants és Salman Rushdie. No el va matar un llibre, però certament va amargar-li la vida quan se li va dictar la fàtua, la condemna, per haver escrit Els versos satànics. Abans d'això, el mateix Rushdie evocava el valor sagrat dels llibres amb uns apunts autobiogràfics entranyables on explicava que va créixer fent petons al pa i als llibres. A casa seva era costum que si algú deixava caure un llibre o un tros de chapati (pa) els havia de collir i fer-los un petó en senyal de respecte i desgreuge. Els llibres, com el pa, eren objectes sagrats. Com que era maldestre, el pobre Rushdie es va passar la infància besant pa i llibres: llibres religiosos, diccionaris, novel·les d'Enid Blyton o còmics de Superman. Quan va començar a fer petons a les noies va veure que l'acció podia tenir més interès. Mentrestant, però, va créixer besant l'aliment per al cos i l'aliment per a la ment. Potser és una evocació pertinent per donar la benvinguda a l'abril, el nostre mes dels llibres.